S’interessen per la fusió interdisciplinària que unifica el treball de remodelació impulsat pel llenguatge, la metàfora feta a través de la imatge i també la que s’executa amb noves formes musicals, totes tres encaminades a assolir un tot complementari, intensificat i coherent.
Entenen el soroll com una arma musical i un complex mètode d’expressió que rebutja tot allò ortodox per convertir-se en una nova munició: interacció amb l’entorn, improvisació, fricció, impacte, reflexió i denúncia. Un mur de pedra podria ser l’instrument ideal per lliscar un micròfon i obtenir un soroll exacte, únic i insubstituïble per a un vers; així mateix, un vers deixat en suspensió mentre sona una nota sostinguda, podria resultar en el millor enunciat, i una imatge podria ser l’escenari perfecte per als actors abans esmentats.
Al llarg dels anys han aprofundit aquesta visió eclèctica i diferent de l’experimentació. La combinació d’aquests tres laboratoris és el centre de la feina. Col·laboren amb músics, poetes, performers, ballarins, cineastes, pintors…
Orquestracions Dissonants Internes presentem un experiment que es basa en la lectura dels dos poemes que n’hi formen part, mentre la música ens marca les intensificacions, curvatures, dispersions i pauses, i la imatge ens proporciona un marc que cada viatger haurà de viure seguint les seves pròpies distàncies.
Ens interessa la fusió interdisciplinària que uneix tant el treball de remodelació efectuat amb el llenguatge, el metafòric de la imatge, i l’executat amb les noves músiques, tots tres dirigits a aconseguir un conjunt coherent intensificador i complementari.
Per a més informació visita el nostre cau virtual on trobaràs més exemples de la nostra feina
https://orquestracionsdissonantsinternes.wordpress.com/
La Náusea 
Deja un comentario