S’interessen per la fusió interdisciplinària que unifica el treball de remodelació impulsat pel llenguatge, la metàfora feta a través de la imatge i també la que s’executa amb noves formes musicals, totes tres encaminades a assolir un tot complementari, intensificat i coherent.
Entenen el soroll com una arma musical i un complex mètode d’expressió que rebutja tot allò ortodox per convertir-se en una nova munició: interacció amb l’entorn, improvisació, fricció, impacte, reflexió i denúncia. Un mur de pedra podria ser l’instrument ideal per lliscar un micròfon i obtenir un soroll exacte, únic i insubstituïble per a un vers; així mateix, un vers deixat en suspensió mentre sona una nota sostinguda, podria resultar en el millor enunciat, i una imatge podria ser l’escenari perfecte per als actors abans esmentats.
Al llarg dels anys han aprofundit aquesta visió eclèctica i diferent de l’experimentació. La combinació d’aquests tres laboratoris és el centre de la feina. Col·laboren amb músics, poetes, performers, ballarins, cineastes, pintors…
Orquestracions Dissonants Internes presentem la nostra col·laboració per a l’ultim exemplar de la revista Kokoro dedicat a la tendresa (Ternura). Un track de sis minuts on reciten sobre una base de sorolls i theremin, un pdf amb els versos recitats, i una fotografia.
La intenció és assolir el valor del sentiment sota el prisma subjectiu de l’obscuritat. És a dir, que en aquest treball es neix des de la foscor sonora, per a créixer aferrats a la sonoritat dels versos i arribar a una nova concepció de la tendresa.
Ens interessa la fusió interdisciplinària que uneix tant el treball de remodelació efectuat amb el llenguatge, el metafòric de la imatge, i l’executat amb les noves músiques, tots tres dirigits a aconseguir un conjunt coherent intensificador i complementari.
La Náusea 
Deja un comentario