S’interessen per la fusió interdisciplinària que unifica el treball de remodelació impulsat pel llenguatge, la metàfora feta a través de la imatge i també la que s’executa amb noves formes musicals, totes tres encaminades a assolir un tot complementari, intensificat i coherent.
Entenen el soroll com una arma musical i un complex mètode d’expressió que rebutja tot allò ortodox per convertir-se en una nova munició: interacció amb l’entorn, improvisació, fricció, impacte, reflexió i denúncia. Un mur de pedra podria ser l’instrument ideal per lliscar un micròfon i obtenir un soroll exacte, únic i insubstituïble per a un vers; així mateix, un vers deixat en suspensió mentre sona una nota sostinguda, podria resultar en el millor enunciat, i una imatge podria ser l’escenari perfecte per als actors abans esmentats.
Al llarg dels anys han aprofundit aquesta visió eclèctica i diferent de l’experimentació. La combinació d’aquests tres laboratoris és el centre de la feina. Col·laboren amb músics, poetes, performers, ballarins, cineastes, pintors…
- 1.La teranyina que vomita el cavall I 11:58
- 2.La teranyina que vomita el cavall II 12:35
El discurs de les fulles
Avui que hem aprés a muntar a les aranyes
com la carn dels rius,
la llum s’ha tornat forat i a la rocalla de la memòria
els fantasmes vegetals han esperat el vespre.
Hem sentit el discurs de les fulles, mentre un pressupost més alt que el nostre ens arrossegava boscatge enllà, avui hem aprés que deixar de respirar, no és més que vèncer l’equilibri, i rabiüda com el sembrat a punt d’esclatar, l’ànima ha pres formes corpòries mentre la teranyina que vomita el cavall, portava els nens al pou.
L’arbust que em creix a la ronyonada, pretén redimir tots els pecats amb el pitjor crim, i busca venjança, com una urpa, com un exèrcit cavalcant l’arrel de les roques.
Les entranyes que algú oblida al lavabo, han vingut a creuar el bosc, a entrar a la tomba com qui viola a una verge i els germans de les llavors.
Avui hem sentit com ens ensuma la taràntula, com posa seny i busca una bona feina, mentre l’alè del forest sobrevola el cercle, i les àligues metàl·liques desfan l’envelat d’aquesta festa major.
Quina vergonya, drets davant del jeure dels morts.
Cesc Fortuny i Fabré
released May 21, 2023
Theremin: Marian Raméntol
Saxo alto: Cesc Fortuny
Escucha/descarga aquí:
Links:
- https://orquestracionsdissonantsinternes.wordpress.com/
- https://odiritualdrone.bandcamp.com/
- https://archive.org/search?query=sessions%20periferiques
- https://archive.org/search?query=Orquestracions+Dissonants+Internes%2C+colaboracions
La Náusea 
Deja un comentario