S’ha fet esperar, però ja tenim un altre llibre de poemes d’Anna Rossell. L’autora mesura a consciència el contingut i la forma del producte del qual es vol fer responsable. Es tracta d’un compendi de setanta-cinc poemes amb un format que ja li coneixem: concís i precís, molt precís, i, sobretot, amb un total respecte a la llengua, que molts, en pro d’una llibertat poètica, sacrifiquen.
Quant al contingut, qui conegui l’obra de l’Anna Rossell sap que perdre’s en divagacions no és lo seu: va directa a la intenció delatora, amb l’esperança que serveixi per a aprendre. Comença el llibre de poemes amb una súplica: Abraça’m, amic, / fa fred al món, / cal molt escalf / per amortir aquest fred (Abraça’m amic), per a acabar-lo amb un comiat: Deslliurada de tot, esperaré la fi de ma existència, / amb la intacta dignitat d’una deessa (Voleu mentides?). Al bell mig d’aquests dos reclams desenvolupa tot un seguit de denúncies dels mals que afligeixen la societat actual: emigració, pobresa, abusos i crims del poder, injustícia social, violència de gènere… per acabar amb tot un seguit de poemes d’un alt contingut líric i introspectiu.
Fa ús d’un llenguatge a vegades senzill, a vegades apocalíptic, però sempre proper i directe, interpel·lant el lector per fer-lo conscient d’allò que ja sap, però amb què ha aprés a conviure acríticament, i transmetre-li amb força la seva crítica i, malgrat tot, un alè davant dels mals del món… Expressar tot això amb un llenguatge altament poètic és a l’abast de molt pocs.
A continuació faig unes cites, a mode de tast, d’alguns dels seus poemes:
Davant l’emigració:
Cap llum no els pertany, l’han cremat tota / en l’existència inclement, gens fortuïta, / que el capital instaura per la Terra. / Marx no els afecta, ni Luther King ni Gandhi / ni Jesucrist ni hòsties. (Cap llum no els pertany).
Indefensió:
Confia en tu, m’has dit, / quan el món camina a la deriva, / quan els servents de l’ambició / d’uns pocs preparen el festí / de la desfeta. (Confia en tu).
Problemes socials:
Cossos menuts, com les gallines / davant les cabanes dels poblats, / picotegen amb dits experts / l’abocador. (Cossos menuts).
De qui són els carrers de Bamako, / de qui són els carrers? / Són de la pols vermella de la terra, / són de l’asfalt roent, / són de benzina espessa i mal cremada, / són de motos i cotxes d’occident, / són d’ovelles i cabres africanes, / de cartells on es ven el que no tens (De qui són els carrers de Bamako).
Com és costum en ella, no posa títol als seus poemes, per això cal remarcar que en aquest llibre afegeix diversos encapçalaments (dedicatòries a persones que d’alguna manera l’han impressionat o a llocs i fets que per a ella han tingut algun grau de rellevància). A tall d’exemple en citaré alguns:
Mesón Cabacho, Ferrol, abril de 2013
Aquest lloc d’aixopluc, que acull / els divendres els clients de la pluja / i de secà, té un racó cobejat per dos / ancians: avui un tast de macarrons / i deixalles d’un client de la barra, / que se’n va.
Amb motiu dels assassinats perpetrats a Melilla el juny 2022:
Arribar supervivent al somni: / quasi abastar la flor anhelada / que creix rere la reixa: / les teves mans s’hi atansen / —tantes mans s’hi atansen—, / el cos exhaurit i un fràgil bleix als llavis / d’esperança. / Davant la reixa, tu, i una caterva a punt amb foc / a cada banda.
A Eduardo Zurro, in memoriam:
Demanar perdó / per fugir de les bombes que tu pagues, / […] per elevar a un déu per a tu ignot una pregària, / […] per ser com sóc, perdó, / per existir, perdó.
A Bertolt Brecht:
Guarda’t del poble si el poble / gira l’esquena a un altre poble; / de poble n’hi ha sols un, / o no n’hi ha cap, de fet; / Guarda’t del poble que vota governants / contra altres pobles; / de poble n’hi ha sols un.
A la innocència:
Infant que has vist la teva ànima / esquinçada per un sexe delerós / i sense brida, / han profanat el teu temple sagrat, / […] Tu vas morir llavors, / cap redempció et retornarà / a la vida.
A Cassandra:
No eren visionaris, no profetes, / les seves veus escampaven urbi et orbi / la notícia. / […] senyals visibles de grans transformacions / vaticinaven arreu l’adveniment.
A tantes dones:
Vareu amputar-me el cos d’infant, / el brollador del goig que disposà el Creador / a la meva geografia./[…] I em turmenta la fatalitat atziaga / de portar al meu ventre un altre infant com jo, / destinat al mateix patiment inexorable.
De les producció poètica anterior de l’autora s’han publicat molts poemes en diverses antologies. És coneguda l’aversió d’Anna Rossell a participar en certàmens poètics, la qual cosa facilitaria el seu accés a un públic més ampli, al qual se li priva d’aquest enriquiment literari.
Altres Llibres de l’autora
Anna Rossell ha conreat tots els gèneres: poesia, novel·la, teatre, microrelat i llibres de viatge. A més, ha fet traduccions literàries de l’alemany, entre elles, El Elegido (Der Erwählte, de Thomas Mann); Thomas Mann y los suyos (Thomas Mann und die Seinen, de Marcel Reich-Ranicki)
A banda d’això desenvolupa una gran activitat en crítica literària i ressenya d’espectacles.
© Manolo Ávila Urbano, 23-06-2024
Anna Rossell
Poesia per al nostre temps
Ed. In-VERSO, 2024, 108 pp.
Manolo Ávila. Va acabar magisteri l’any 1969 a l’Escola Normal de Magisteri de Barcelona. Enginyeria tècnica, especialitat informàtica, en 1975 a Bonn i Düsseldorf (Alemanya).
Va cursar estudis d’Enginyeria a l’Escola Superior d’Enginyers de Terrassa i de matemàtiques a la Universitat de Bonn (Alemanya). Durant tota la seva carrera professional ha exercit com a informàtic.
La seva excel·lent formació en humanitats, gràcies a l’educació rebuda als salesians, on va cursar els seus estudis, l’ha permès d’escriure, de manera paral·lela a l’exercici de la seva professió, de manera amateur, esporàdicament, poesia, narrativa breu i crítica literària.
La Náusea 
Deja un comentario