Plataforma cultural

Hi ha narracions que no donen per a una novel·la. Sadisme sexual, solament, no fa una novel·la. És el cas de Somnium, que, tirant llarg, té un caràcter merament anecdòtic. Per això el text, que sembla obrir expectatives prometedores, aviat fa sospitar que no donarà més de si. El sadisme que s’esgota en ell mateix fou literatura fa segles.

Somnium és un text escrit amb correcció, però sense interès, perquè la història que narra s’exhaureix sense desenvolupar-se ni anar a parar enlloc. No hi ha dubte que els interessos i els gustos dels lectors són molt diversos i subjectius. Però objectivament podem dir que cada text ha de tenir el propòsit —al menys quan s’escriu amb la intenció de publicar-lo— de despertar l’interès d’un sector del públic lector i que ha d’estar narrat i estructurat en funció d’aquest objectiu. I aquest de Laura Téllez no ho fa.

Ubicada temporalment a finals del segle XVIII i geogràficament a la ciutat de París, Somnium ens transporta a l’ambient d’una família de l’alta societat francesa pocs anys abans de la revolució de 1789. El jove protagonista, Abel, procedent de Tolosa, però resident a casa dels oncles, a la capital, on el pare l’ha enviat a estudiar, comença amb la potent presentació d’un personatge imaginatiu i fantasiós que en el decurs de la missa celebrada a causa de la mort de Monsieur de Valdor a l’església de Saint Eustache, es dona a conèixer als lectors com a un jove amb les necessitats sexuals de l’edat potenciades desmesuradament. L’ambient eclesiàstic catòlic i el típic lèxic emprat per l’autora per a acompanyar la presentació del punt de partida de la novel·la, el clàssic vocabulari repressiu de la sexualitat per part de l’Església catòlica: diable, Satanàs, infern… barrejat amb el llatí encarcarat que representa l’Església del temps fan pensar que ens espera una història tortuosa per causa d’aquesta perversa educació. També els capítols següents reforcen aquesta idea, que dona a entendre que, a casa l’educació de la família, ha afermat encara més la repressió. La trajectòria del jove, però, no transcorre cap altre camí que el de ser objecte d’experimentació de les ànsies de poder absolut d’un oncle sadomasoquista que pretén fer-se amo i senyor del món a partir d’una fórmula experimental de laboratori. Tanmateix l’experimentador necessita cobaies pel seu experiment i l’oncle aprofita el nebot, a qui engarjola i esclavitza. Així la narració queda atrapada en aquest punt sense que es mogui cap endavant en cap direcció que la faci evolucionar. Els lectors es veuran abocats des de bon començament a seguir permanentment els detalls dels desitjos i els gaudis sexuals insaciables d’Abel, que, sotmès als efectes del xarop malèfic ideat per l’oncle per a potenciar al màxim la pulsió sexual sàdica, el manté reclòs en una situació de dependència de la qual Abel no només no se’n pot sortir, sinó que reclama cada cop amb més fervor. Enamorat d’una nina, que l’acompanya en les seves fantasies des de la infantesa, anirà canviant l’objecte sexual de la seva preferència en funció del beuratge emprat per l’oncle. Algunes peripècies entre els personatges que l’autora intenta introduir al voltant d’aquest eix no aporten cap interès, ans n’hi resten.

Un intent d’emular el Marquès de Sade, amb segles de diferència i sense el mèrit trencador del clàssic.

Crédits de la imatge destacada: @Radio marina

Altres articles d’Anna Rossell que et poden interessar

Anna Rossell

Anna Rossell (Mataró –Espanya-, 1951). Com a gestora cultural organitza anualment els recitals de Poesia a la Platja a El Masnou (Barcelona) i ha estat membre de la comissió organitzadora de les trobades literàries bianuals entre continents –Translit-. Publica regularment a Quimera, Culturas (La Vanguardia), Contemporary Literary Horizont, Bocadesapo, Crítica de Libros, Otras Palabras, Palabras Diversas, Literarte Digital, Periódico de Libros, Revista Digital La Náusea, Realidades y ficciones, entre altres publicacions periòdiques i a revistes especialitzades de filologia alemanya.

L’any 2001, finalista del Premi de Poesia Goleta i Bergantí amb el poemari llavors titulat La veu per companya, la major part dels poemes del qual composen ara Àlbum d’absències (2013). Entre les seves obres no acadèmiques ha publicat els llibres de viatges Mi viaje a Togo (2006), els poemaris La ferida en la paraula, (2010), Quadern malià / Cuaderno de Malí (2011) i les novel·les, Mondomwowé (2011) i Aquellos años grises(España 1950-1975) (2012). És coautora del llibre de microrelats Microscopios eróticos (2006). Els seus poemes i microrelats han estat inclosos en nombrosos blogs i antologies. Gestiona el seu propi blog de literatura: La tertulia literaria de Anna Rossell.

• https://ca.wikipedia.org/wiki/Anna_Rossell_Ibern
• http://www.annarossell.com/
• http://es.wikipedia.org/wiki/Anna_Rossell_Ibern
• https://twitter.com/Raboliut
• https://www.instagram.com/rossellanna/
• http://www.annarossell.com/tags/curriculum-catala
• http://www.annarossell.com/tags/curriculum-espanol
  

Anna Rossell col·labora amb La Nàusea des de fa més d’una dècada, podeu gaudir de molts dels seus articles a l’antiga plataforma.

També et pot interessar