La vida proposa molts esdeveniments que poden servir d’inspiració per a una novel·la. Tanmateix cal intuir quina anècdota pot servir de punt de partida —un rumor, una llegenda— per anar estirant el fil permetent desplegar les temàtiques que hi volem encabir. La narració pot tenir més o menys a veure amb fets reals o històrics.
Aquest és el cas de Fins on arriba la memòria. Durant l’estada d’Ernest Hemingway a Espanya el maig de 1938 per cobrir com a corresponsal la Guerra Civil per a la North American Newspaper Alliance, l’escriptor estatunidenc va conèixer una infermera, Maria, a l’hospital militar que les Brigades Internacionals tenien a Mataró, ubicat als Salesians de la ciutat maresmenca, que l’inspirà el personatge femení protagonista de Per qui toquen les campanes. Es va estendre la creença popular que la infermera en qüestió fou Maria Sans i Moyà, que treballà com a voluntària en aquell hospital. Segons ens explica Anglas en una breu introducció, tot consultant documentació als arxius i parlant amb historiadors i familiars, va fer alguna descoberta que entrava en contradicció amb el relat popular. Descobrir de quina altra Maria podia tractar-se, segons reconeix l’autor, va ser el seu propòsit i l’origen de la novel·la.
Pere Anglas
Fins on arriba la memòria
Ed. Columna, 2023, 300 pàgs.
No obstant això el llibre és molt més. De fet, descobrir quina Maria fou en realitat la que va conèixer i inspirar a Hemingway sembla una qüestió insubstancial. Quina importància pot tenir, més enllà d’aclarir un petit detall de la biografia literària de l’escriptor? Per bé que potser sí que la curiositat va impulsar l’autor a descobrir o corregir el rumor entorn del mític escriptor nordamericà, la veritat és que la matèria narrativa que Anglas ens ofereix, sense que ell pretengui descriure’ns els fets històrics fidelment, tal com reconeix, acaba per endinsar-nos en les vides d’essers humans reals involucrats en la Guerra d’Espanya i ens permet entendre fins a quin punt aquesta, com totes les guerres, va incidir en les seves vides.
I elegint per fer-ho el gènere de la novel·la aconsegueix transmetre-ho millor que si fos un llibre de recerca històrica seguint els mètodes dels historiadors. Reconstruir els seus personatges lliurement, atorgant-los trets ficticis, Anglas transforma persones concretes de la vida real en personatges universals. Si l’historiador lliuraria al públic un text que il·luminaria la biografia de persones, de la mà de Pere Anglas esdevé un exemple de moltes biografies més. Perquè els seus personatges són prototípics i en representen molts altres, que, com ells, van viure la guerra en la seva joventut, quan tot just s’obrien a les il·lusions i començaven a definir-se com a persones adultes: els ideals polítics i socials, l’amor, l’amistat, la solidaritat…
Fins on arriba la memoria se centra en joves soldats de les Brigades Internacionals i gent espanyola que va tenir a veure amb ells, en aquest cas majoritàriament infermeres que treballaven a l’hospital militar de Mataró, dedicat a la cura d’aquells. Instal·lat a l’Escola dels Salesians de la capital del Maresme, allà s’hi varen forjar sòlides amistats i amors entre els uns i les altres.
A partir de la figura principal de la Maria Sans i Moya —la Maria d’Arbeca— Pere Anglas (Mataró, 1966) teixeix les relacions entre una àmplia panoràmica de personatges i ens n’explica les seves vivències. Així repassa temes que sovint hem vist tractats en altres llibres —històrics o de ficció— i que no poden passar-se per alt, perquè en conformen la matèria essencial: la guerra mateixa, els enamoraments, les desil·lusions, l’angoixa, la por, els policies i els guardiacivils de la República que es passaren al bàndol franquista, les represàlies contra els membres sospitosos d’haver tingut a veure amb el comunisme o el sindicalisme d’esquerres, les execucions de la postguerra, l’exili i la memòria, així com el fet que el 1996 es commemorà el seixantè aniversari del començament de la Guerra Civil i s’organitzaren actes (lamentablement molt tardans) de reconeixement als soldats de les Brigades Internacionals.
Però cada llibre hi aporta alguna cosa de nou. En el cas de Fins on arriba la memòria Pere Anglas dona a conèixer aspectes menys coneguts, per exemple què va passar amb metges, metgeses i ferits de les Brigades Internacionals que es varen quedar a Espanya més enllà del 23 de setembre des 1938, data en què el Comité de No-intervenció ordenà la retirada de les Brigades Internacionals.
Pere Anglas comença la novel·la fent fer un exercici de memòria retrospectiva a la figura principal, a partir de l’Agàpit Borràs, interessat a entrevistar la Maria Sans i Moyà molts anys després, fent-li reviure uns esdeveniments clau de la seva vida, però mig enterbolits pel pas dels anys. Anglas fa anar el temps endavant i enredera, intercalant present i passat, així com alternant els records de diversos personatges. L’autor confegeix així un puzzle diferenciat que, a més, li permet mantenir el suspens fins al final sobre el futur que espera als seus protagonistes.
La novel·la resulta d’interès tant a adults com a joves. Pere Anglas sap provocar l’empatia d’uns i altres, i és d’agrair que la temàtica es difongui entre les joves generacions.
Tècnicament la narració barreja tota la gamma de possibilitats: fluix de consciència-monòleg interior, estil indirecte lliure, narrador omniscient i diàleg.
El llibre es clou amb una relació de Personatges reals principals, un escrit d’Agraïments i un llistat de Bibliografia consultada.
Pere Anglas és actor, guionista, novel·lista i dramaturg. Fins on arriba la memòria fou obra finalista del Premi Ramon Llull 2021.
Altres articles d’Anna Rossell
Anna Rossell
Anna Rossell (Mataró –Espanya-, 1951). Com a gestora cultural organitza anualment els recitals de Poesia a la Platja a El Masnou (Barcelona) i ha estat membre de la comissió organitzadora de les trobades literàries bianuals entre continents –Translit-. Publica regularment a Quimera, Culturas (La Vanguardia), Contemporary Literary Horizont, Bocadesapo, Crítica de Libros, Otras Palabras, Palabras Diversas, Literarte Digital, Periódico de Libros, Revista Digital La Náusea, Realidades y ficciones, entre altres publicacions periòdiques i a revistes especialitzades de filologia alemanya.
L’any 2001, finalista del Premi de Poesia Goleta i Bergantí amb el poemari llavors titulat La veu per companya, la major part dels poemes del qual composen ara Àlbum d’absències (2013). Entre les seves obres no acadèmiques ha publicat els llibres de viatges Mi viaje a Togo (2006), els poemaris La ferida en la paraula, (2010), Quadern malià / Cuaderno de Malí (2011) i les novel·les, Mondomwowé (2011) i Aquellos años grises(España 1950-1975) (2012). És coautora del llibre de microrelats Microscopios eróticos (2006). Els seus poemes i microrelats han estat inclosos en nombrosos blogs i antologies. Gestiona el seu propi blog de literatura: La tertulia literaria de Anna Rossell.
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Anna_Rossell_Ibern
- http://www.annarossell.com/
- http://es.wikipedia.org/wiki/Anna_Rossell_Ibern
- https://twitter.com/Raboliut
- https://www.instagram.com/rossellanna/
- http://www.annarossell.com/tags/curriculum-catala
- http://www.annarossell.com/tags/curriculum-espanol
Anna Rossell col·labora amb La Nàusea des de fa més d’una dècada, podeu gaudir de molts dels seus articles a l’antiga plataforma.
La Náusea 
Deja un comentario