Poeta i enginyer informàtic de professió. Ha publicat els poemaris «Gotas de vida» (2001) i «La dimensión de la noche» (2023) i properament publicarà «La presistencia del tiempo«. És promotor de poesia i art en totes les expressions. Fundador del bloc anomenat Dimensió Poètica.
PRELUDI
Ja és tard en el teu cos,
en el vent, en l’aigua;
Una au ascendeix
cap al clarobscur
i sobrevola la vida de tots.
El cavall invisible de la nit
beneeix el començament,
mentre
un sol ull ens observa.
Ja no hi ha res a esperar.
La nit bull en el teu cabell,
en els teus llavis, en la teva aroma,
Una pau s’estén
per sobre del temps.
La nostra llum
traspassa l’altre costat del mirall.
Ara sé, que t’estimo…
La teva mirada i la meva resplendeixen.
PRELUDIO
Ya es tarde en tu cuerpo,
en el viento, en el agua;
Un ave asciende
hacia el claroscuro
y sobrevuela la vida de todos.
El caballo invisible de la noche
bendice el comienzo,
mientras
un sólo ojo nos observa.
Ya no hay nada que esperar.
La noche ebulle en tu pelo,
en tus labios, en tu aroma,
Una paz se extiende
por encima del tiempo.
Nuestra luz
traspasa el otro lado del espejo.
Ahora sé, que te amo…
Tu mirada y la mía resplandecen.
PROFUNDA MIRADA
La longitud de la nit
dissenya la teva mirada.
L’enderroc de llum
acumula el cos triat per a aquest acte,
i de nou m’aguaites
com a presa
insinuant les teves pupil·les.
En els teus recintes
el matí s’amotina.
En el cel
el sol es calcina.
Tornes a ser fera
amb aquest instint
que, en la teva profunditat,
és misteri
i lluna
i ombra.
HONDA MIRADA
La longitud de la noche
diseña tu mirada.
El derrumbe de luz
acumula el cuerpo elegido para este acto,
y de nuevo me acechas
como presa
insinuando tus pupilas.
En tus recintos
la mañana se amotina.
En el cielo
el sol se calcina.
Vuelves a ser fiera
con ese instinto
que, en tu profundidad,
eras misterio
y luna
y sombra.
FUM SOLEMNE
En silenci…
sempre en silenci,
el fum abstreu l’espai
i assaboreix els sentits.
L’ànsia al seu paladar
absorbeix
els nostres cossos humitejats.
A l’aire,
suren les seves carícies sinuoses i efímeres,
imatges paganes
i no paganes s’immuten,
figures procaces
abrupten l’antítesi del desconegut,
a cada nivell,
a cada gest,
a cada rialla
que un corb emet
davant la paròdia de la lluna.
El meu cos és fum
ascendint cap a aquesta cerimònia.
HUMO SOLEMNE
En silencio…
siempre en silencio,
el humo abstrae el espacio
y saborea los sentidos.
El ansia en su paladar
absorbe
nuestros cuerpos humedecidos.
En el aire,
flotan sus caricias sinuosas y efímeras,
imágenes paganas
y no paganas se inmutan,
figuras procaces
abruptan la antítesis de lo desconocido,
en cada nivel,
en cada gesto,
en cada carcajada
que un cuervo emite
ante la parodia de la luna.
Mi cuerpo es humo
ascendiendo hacia esa ceremonia.
CERCLES
No és la nit dels absents
la que crida els cossos,
si no, una veu
que ve des dels silencis,
des dels murs
que guarden les nostres veus
i denuncien aquesta solitud…
des de l’inici,
fins a un final.
No són els crepuscles trencats
els que incendien la tarda,
són les noves formes del vent
les que preparen els nostres ossos
i la nostra carn,
mentre els camins
lleven els nostres passos.
L’existència,
es repeteix en cercles
fins a tocar
la utopia del no-res.
Oh déu!
Perquè atures aquesta plenitud?
En quin moment es desplomarà aquesta odissea?
CÍRCULOS
No es la noche de los ausentes
la que llama a los cuerpos,
si no, una voz
que viene desde los silencios,
desde los muros
que guardan nuestras voces
y denuncian esta soledad…
desde el inicio,
hasta un final.
No son los crepúsculos rotos
los que incendian la tarde,
son las nuevas formas del viento
las que preparan nuestros huesos
y nuestra carne,
mientras los caminos
despojan nuestros pasos.
La existencia,
se repite en círculos
hasta tocar
la utopía de la nada.
¡Oh dios!
¿Porque detienes esta plenitud?
¿En qué momento se desplomará esta odisea?
Traducció realitzada pel projecte venesolà «LA CASA QUE SOY«. Sel·lecció d’Amanda Reverón i traducció de Marian Raméntol.
Altres articles d’aquest col·laborador
Marian Raméntol, (Barcelona, 1966).
Poeta, traductora i directora de la revista cultural La Náusea. Membre del grup musical Orquestracions Dissonants Internes amb el que ha editat vídeo-llibres i diversos àlbums a més de bandes sonores de curts i migmetratges. Ha treballat amb músics experimentals en recitals i performances. Ha traduït a poetes contemporanis al català, castellà i italià. Ha publicat dinou poemaris i ha estat inclosa en setze antologies. Ha estat premiada en diversos concursos nacionals i internacionals, i la seva obra ha estat ampliament difosa a revistes especialitzades on ha publicat poesia, assaig i articles d’opinió. Ha estat traduïda a l’anglès, alemany, italià, rumanès, armeni, portuguès, búlgar, estonià i montenegrí. La seva activitat en l’àmbit artístic l’ha portat a formar part de festivals (tant poètics com de cinematografia), exposicions, recitals i diferents actes patrocinats per ajuntaments, editorials i altres entitats culturals. És autora de varis guions cinematogràfics i de varis films experimentals i també conductora (juntament amb Cesc Fortuny i Fabré) del podcast mensual SINTAGMA de la Plataforma Cultural La Náusea. Blog personal, Blog antic.
La Náusea 
Deja un comentario