Simonny Azul Urdaneta (Valencia, Veneçuela,1978) Poeta, investigadora, professora a la Universitat de Carabobo. Actriu, dramaturg, productora radial i teatral. Ha publicat:Los cuentos de hadas no hablan de sexo (1997, 2002), Mi calle de una acera(2002) Líbrame (2005)Como una costumbre (2010),Piedra de Rayo (2015). Premi «Concurso de Poesía Liceista CELARG», 1994. Premi «Mención Poesía en el Concurso de Literatura FACE-UC» 1997, Premi «Certamen Mayor de las Artes y las Letras», 2004, Premi «Bienal José Rafael Pocaterra» 2009, Premi «Concurso de Poesía Festival Mundial de Poesía», 2014. Fou condecorada amb l’Ordre “José Félix Ribas” en la seva tercera classe, àrea artística. Ordre «Arturo Michelena» per la seva trajectòria artística. Va participar als Festivals Internacionals de Xile, Perú, Colòmbia i Veneçuela. Va conduïr el seu taller: «Voces femeninas en la poesía contemporánea» a San Vincent , 2011 i Lima, Perú, 2019. El seu treball literari i d’investigació ha aparegut a antologíes com «En Obra, de Gina Saraceni», Editorial Equinoccio; «Antología de Poesía Venezolana», Ambaixada de Veneçuela a Siria; «Antología El vuelo más largo, Poesía Hispanoamericana”, Ángeles de Papel Editores, entre d’altres; també a diaris i revistes de circulació nacional e internacional. La seva poesia ha estat parcialment traduïda a l’anglès, portuguès, català, italià i àreb.
Simonny Azul Urdaneta (Valencia, Venezuela,1978) Poeta, investigadora, profesora en la Universidad de Carabobo. Actriz, dramaturgo, productora radial y teatral. Ha publicado:Los cuentos de hadas no hablan de sexo (1997, 2002), Mi calle de una acera(2002) Líbrame (2005)Como una costumbre (2010),Piedra de Rayo (2015). Premio Concurso de Poesía Liceista CELARG, 1994. Premio Mención Poesía en el Concurso de Literatura FACE-UC 1997, Premio Certamen Mayor de las Artes y las Letras, 2004, Premio Bienal José Rafael Pocaterra 2009, Premio Concurso de Poesía Festival Mundial de Poesía, 2014. Fue condecorada con la Orden “José Félix Ribas” en su tercera clase, área artística.Orden «Arturo Michelena» por su trayectoria artística. Participó en Festivales Internacionales en Chile, Perú, Colombia y Venezuela. Dictó su taller: Voces femeninas en la poesía contemporánea en San Vincent , 2011 y Lima, Perú, 2019.Su trabajo literario e investigativo ha aparecido en antologías como En Obra, de Gina Saraceni, Editorial Equinoccio; Antología de Poesía Venezolana, Embajada de Venezuela en Siria; Antología “El vuelo más largo, Poesía Hispanoamericana”, Ángeles de Papel Editores, entre otras; también en periódicos y revistas de circulación nacional e internacional. Su poesía ha sido parcialmente traducida al inglés, portugués, italiano, catalán y árabe.
A COS SENCER
And we are in bed/ together/
laughing/ and we don´t care/ about anything…
C. Bukowski
A cos sencer és aquest lliurament
sense retards sense excuses
aquesta boja addicció de demanar sempre més
i cada paret retruny i després emmudeix
i el tronc del respatller del llit es parteix a la batalla
s’en va aigua avall i va a parar al fons
d’aquest mar brau que som
a la vigília i a la gana angoixada
de cada part de la pell
i la paraula desig es ruboritza i se’n va
o de vegades treu el cap
a la escletxa de la porta i mira
i quan els ossos espateguen
jo em sento davant del mirall
i novament et rebo
i quan la terra tremola
ja correm
en aquest esgavell dels teus petons
i el meu intent de sortir a la superfície i respirar
i en els pocs instants de mitjana quietud
els pàlpits interns de la pell
són la llum que es manté encesa
en la línia tènue dels meus ulls i els seus
i les parets es sacsegen de nou
i s’esquerden perquè el crit
busqui el seu camí i deixi
de dir el seu nom
i quan mosseguem la riba
de la nit, el cos
ja creuades les fronteres del cansament
és transeünt insomne i sense destí
i quan mira enrere sempre et troba
en la nuesa de no saber ni tan sols el que som
però dius t’estimo i em torno eco
i res s’atura per molt de temps
i la vida se sosté a l’aire i torna
com les onades del mar.
De Halo y otros poemas (Halo i altres poemes), 2022
A CUERPO ENTERO
And we are in bed/together
laughing/and we don´t care/about anything…
C. Bukowski
A cuerpo entero es esta entrega
sin retrasos sin excusas
esta loca adicción de pedir siempre más
y cada pared retumba y luego enmudece
y tronco del respaldo de la cama se parte en la batalla
se hunde y va a parar al fondo
de este mar bravío que somos
en la vigilia y en el hambre angustiada
de cada parte de la piel
y la palabra deseo se sonroja y se va
o a veces se queda asomada
en la rendija de la puerta y mira
y cuando los huesos crujen
yo me siento frente al espejo
y nuevamente te recibo
y cuando la tierra tiembla
estábamos ya corriendo
en este desatino de tus besos
y mi intento de salir a superficie y respirar
y en los pocos instantes de mediana quietud
los pálpitos internos de la piel
es la luz que se mantiene encendida
en la línea tenue de mis ojos y los suyos
y las paredes se sacuden de nuevo
y se agrietan para que el grito
busque su camino y deje
de decir su nombre
y cuando mordemos la orilla
de la noche, el cuerpo
ya cruzadas las fronteras del cansancio
es transeúnte insomne y sin destino
y cuando mira atrás siempre te encuentra
en la desnudez de no saber siquiera lo que somos
pero dices te amo y me vuelvo eco
y nada se detiene por mucho tiempo
y la vida se sostiene en el aire y vuelve
como las olas del mar
De Halo y otros poemas, 2022
Eucaliptus
Es deia eucaliptus aquesta branca verda blanquinosa
es deia tord aquella ombra picotejant el meu cap
aviat vaig saber de fantasmes i cançons d’anys
de cel·latges i d’espants
aviat vaig saber llegir llibres i oracles diferents
aquesta bandera blanca a la porta
aquesta creu de palma, aquest caqui
aquest gra de sal sota la llengua per estar vius
i la boirina potser
les visions que em tornen a parlar de tu.
De Halo y otros poemas (Halo i altres poemes), 2022
Eucalipto
Se llamaba eucalipto esa rama verde blancuzca
se llamaba tordo esa sombra picoteando mi cabeza
temprano supe de fantasmas y canciones de años
de celajes y de espantos
temprano supe leer libros y oráculos distintos
esta bandera blanca en la puerta
esta cruz de palma, este palo santo
este grano de sal bajo la lengua par estar vivos
y la neblina acaso
las visiones que vuelven a contarme de ti.
De Halo y otros poemas, 2022
Traducció realitzada pel projecte veneçolà LA CASA QUE SOY. Sel·lecció d’Amanda Reverón i traducció de Marian Raméntol.
Altres traduccions de Marian Raméntol
Marian Raméntol
Poeta, traductora i directora de la revista cultural La Náusea. Membre del grup musical Orquestracions Dissonants Internes amb el que ha editat vídeo-llibres i diversos àlbums a més de bandes sonores de curts i migmetratges. Ha treballat amb músics experimentals en recitals i performances. Ha traduït a poetes contemporanis al català, castellà i italià. Ha publicat dinou poemaris i ha estat inclosa en setze antologies. Ha estat premiada en diversos concursos nacionals i internacionals, i la seva obra ha estat ampliament difosa a revistes especialitzades on ha publicat poesia, assaig i articles d’opinió. Ha estat traduïda a l’anglès, alemany, italià, rumanès, armeni, portuguès, búlgar, estonià i montenegrí. La seva activitat en l’àmbit artístic l’ha portat a formar part de festivals (tant poètics com de cinematografia), exposicions, recitals i diferents actes patrocinats per ajuntaments, editorials i altres entitats culturals. És autora de varis guions cinematogràfics i de varis films experimentals i també conductora (juntament amb Cesc Fortuny i Fabré) del podcast mensual SINTAGMA de la Plataforma Cultural La Náusea. Blog personal, Blog antic.
La Náusea 
Deja un comentario