Antonio Carbonell (Granada, 1961). Co-fundador de la revista «LA ORILLA» (Roquetes de Mar 1983).Com a narrador va obtenir el II premi de relats ONCE, a Sevilla, 1984. És autor dels poemaris «Y tenso el arco»(IEA, Almeria 2013); «Eros en el espejo» en coautoria amb l’escriptor Pepe Criado (Arma Poética. Sevilla 2014); «»Que todo Parezca» (Letra Impar. Almería 2016); «Y además…» (Ediciones Dauro. Granada 2019). Va obtenir un Àccessit al II certamen de microrrelats de Roquetes de Mar 2018. Com a poeta va ser inclòs a les antologies «Lo demás es oscuridad» (Destello-Artefactos, Almeria 2013); «La honda presencia» (Munira. Almeria 2013); «Libertad tras las rejas» (Almeria 2013); «Dulces Tardes Poéticas» (Almeria 2015) i «Una tarde con Celia» (IEA, Almeria 2015); «5 A LAS 8, Antología Letras en el museo» 2016 així com «Poetas en el Museo» (Letra Impar. Almeria 2017).
Antonio Carbonell (Granada, 1961). Co-fundador de la revista LA ORILLA (Roquetas de Mar 1983). Como narrador obtuvo el II Premio de relatos ONCE, en Sevilla, 1984.Es autor de los poemarios Y tenso el arco (IEA, Almería 2013). Eros en el espejo, mano a mano con el escritor Pepe Criado (Arma Poética. Sevilla 2014). Que todo Parezca (Letra Impar. Almería 2016). Y además… (Ediciones Dauro. Granada 2019). Áccesit II certamen microrelatos Roquetas de Mar 2018. Como poeta fué antologado en Lo demás es oscuridad (Destello-Artefactos, Almería 2013), La honda presencia (Munira. Almería 2013), Libertad tras las rejas (Almería 2013), Dulces Tardes Poéticas (Almería 2015) y Una tarde con Celia (IEA, Almería 2015) 5 A LAS 8, Antología Letras en el museo 2016, así como Poetas en el Museo (Letra Impar. Almería 2017)
Llavors, quedem així,
tu escampes la pluja, jo afino el tambor,
els trombons del vent.
Tu destil·la fragàncies en alambins de vidre.
El fabulador acreditarà els fets,
que continuï afrodita, allà al Parnàs,
les seves classes de dansa, arc i esgrima.
Racioni l’atzar els esdeveniments futurs
tu les turbines de corrents i onatges,
jo llimaré asprors sobre assumptes com la mort.
Del llibre Que todo parezca , Letra Impar, 2016
Entonces, quedamos en eso,
tú esparces la lluvia, yo afino el tambor,
los trombones del viento.
Tú destila fragancias en alambiques de cristal.
El fabulador acreditará los hechos,
que prosiga afrodita, allá en el Parnaso,
sus clases de danza, arco y esgrima.
Racione el azar los aconteceres venideros
tú las turbinas de corrientes y oleajes,
yo limaré asperezas sobre asuntos como la muerte.
Del libro Que todo parezca Letra Impar, 2016
Mentre el bufador de vidre
observa mudar els colors,
la seva resistència conferida
en canviar de temperatura,
una dòcil mal·leabilitat horada
el translúcid aliatge.
És un gir precís i amorf
amb lentitud tallat a l’aire.
El vidre candent s’afanya.
Polirà el vidrier
-com la vida-
definitives transparències.
Mientras el soplador de vidrio
observa mudar los colores,
su resistencia conferida
al cambiar de temperatura,
una dócil maleabilidad horada
la traslúcida aleación.
Es un giro preciso y amorfo
con lentitud tallado al aire.
El cristal candente se afana.
Pulirá el acabador
-como la vida-
definitivas transparencias.
Traducció realitzada pel projecte veneçolà LA CASA QUE SOY. Sel·lecció d’Amanda Reverón i traducció de Marian Raméntol.
Altres traduccions de Marian Raméntol
Marian Raméntol
Poeta, traductora i directora de la revista cultural La Náusea. Membre del grup musical Orquestracions Dissonants Internes amb el que ha editat vídeo-llibres i diversos àlbums a més de bandes sonores de curts i migmetratges. Ha treballat amb músics experimentals en recitals i performances. Ha traduït a poetes contemporanis al català, castellà i italià. Ha publicat dinou poemaris i ha estat inclosa en setze antologies. Ha estat premiada en diversos concursos nacionals i internacionals, i la seva obra ha estat ampliament difosa a revistes especialitzades on ha publicat poesia, assaig i articles d’opinió. Ha estat traduïda a l’anglès, alemany, italià, rumanès, armeni, portuguès, búlgar, estonià i montenegrí. La seva activitat en l’àmbit artístic l’ha portat a formar part de festivals (tant poètics com de cinematografia), exposicions, recitals i diferents actes patrocinats per ajuntaments, editorials i altres entitats culturals. És autora de varis guions cinematogràfics i de varis films experimentals i també conductora (juntament amb Cesc Fortuny i Fabré) del podcast mensual SINTAGMA de la Plataforma Cultural La Náusea. Blog personal, Blog antic.
La Náusea 
Deja un comentario