Consuelo Milán Córdoba/Buenos Aires – Argentina) Actualment resideix a Espanya. Va estudiar Filologia Hispànica, Dansa Clàssica i Dansa Espanyola. Membre de l’Institut d’Estudis Almeriencs (Dept. d’Art i Literatura). Programadora i gestora cultural titulada per la Junta d’Andalusia. Ha realitzat tasques de periodisme a premsa i televisió. Membre de Poetes de Sud, ha participat amb els seus poemes a la primera Antologia Poètica del grup.
Consuelo Milán Córdoba/ Buenos Aires – Argentina) Actualmente reside en España. Estudió Filología Hispánica, Danza Clásica y Danza Española. Miembro del Instituto de Estudios Almerienses (Dpto. de Arte y Literatura). Programadora y Gestora Cultural titulada por la Junta de Andalucía. Ha realizado labores de periodismo en prensa y televisión. Miembro de Poetas de Sur, ha participado con sus poemas en la primera Antología Poética del grupo.
No callar (Mar d'Alboran)
No vull callar.
Que no vull que les paraules
s'amunteguin a la meva boca
i en el meu ésser.
Que no vull el sabor podrit del silenci.
Cridar, parlar, dir…
Ser còmplice d'un mateix,
de l'Univers.
Res més.
Voldria ballar sobre els ídols caiguts.
No callar (Mar de Alborán)
No quiero callar.
Que no quiero que las palabras
se amontonen en mi boca
y en mi ser.
Que no quiero el sabor podrido del silencio.
Gritar, hablar, decir…
Ser cómplice de uno mismo,
del Universo.
Nada más.
Quisiera bailar sobre los ídolos caídos.
Al Sud
Esmorzant cireres ens va sorprendre la pluja,
robant-les a l'arbre que ens mirava inert.
Mentrestant, les nostres boques mossegaven
La seva feina de mesos.
Vent, trons, enorme xàfec;
núvols de pas que batejaren el dia.
Al final, amb la calma i la dolça humitat,
el cirerer somreia.
Al Sur
Desayunando cerezas nos sorprendió la lluvia,
robándolas al árbol que nos miraba inerte.
Mientras tanto, nuestras bocas mordían
Su trabajo de meses.
Viento, truenos, enorme chaparrón;
nubes de paso que bautizó al día.
Al final, con la calma y la dulce humedad,
el cerezo sonreía.
Traducció realitzada pel projecte veneçolà LA CASA QUE SOY. Sel·lecció d’Amanda Reverón i traducció de Marian Raméntol.
Altres traduccions de Marian Raméntol
Marian Raméntol
Poeta, traductora i directora de la revista cultural La Náusea. Membre del grup musical Orquestracions Dissonants Internes amb el que ha editat vídeo-llibres i diversos àlbums a més de bandes sonores de curts i migmetratges. Ha treballat amb músics experimentals en recitals i performances. Ha traduït a poetes contemporanis al català, castellà i italià. Ha publicat dinou poemaris i ha estat inclosa en setze antologies. Ha estat premiada en diversos concursos nacionals i internacionals, i la seva obra ha estat ampliament difosa a revistes especialitzades on ha publicat poesia, assaig i articles d’opinió. Ha estat traduïda a l’anglès, alemany, italià, rumanès, armeni, portuguès, búlgar, estonià i montenegrí. La seva activitat en l’àmbit artístic l’ha portat a formar part de festivals (tant poètics com de cinematografia), exposicions, recitals i diferents actes patrocinats per ajuntaments, editorials i altres entitats culturals. És autora de varis guions cinematogràfics i de varis films experimentals i també conductora (juntament amb Cesc Fortuny i Fabré) del podcast mensual SINTAGMA de la Plataforma Cultural La Náusea. Blog personal
La Náusea 
Deja un comentario