Manual de deesses/ Manual de diosas. Publicat el 2022 per Edicions Torremozas en espanyol, llengua materna de l’autora, en edició monolingüe, i ara per Comte d’Aure, que la publica en edició bilingüe en la curosa traducció de Josep Anton Vidal, recorre la història d’una submissió imposada. La d’un col·lectiu sencer.
Reconforta veure que la poesia pot ser molt més que una vana entelèquia, una artificiosa construcció d’una veu poètica amb la intenció de cercar en una ànima pretesos sentiments profunds i obacs. N’hi ha tanta d’aquesta! I sobra tota. Com si fos produïda pel que ara en diuen intel·ligència artificial, quan la llegim tenim la impressió que fins hi tot la paraula intel·ligència hi és sobrera, perquè del que es tracta en general en aquests casos és de produir un efecte d’íntima sensibilitat en el lector que per la críptica i forçada combinació de les paraules es desemmascara com a fariseisme. És per això que hem d’agrair tant la poesia que aborda amb seriositat, sinceritat i bona ploma la temàtica que explora.
Manual de deesses
Carmen Plaza
Traducció de Josep Anton Vidal
Edicions Comte d’Aure, 2024, 156 pàgs.
El llibre explora fil per randa la història de la condició femenina i l’etern jou de submissió i cosificació a què la dona ha estat sotmesa. Ho fa des del dolor pregon, ara sí, d’una ànima sincera, la veu poètica, que en desgrana las causes des de l’origen bíblic: “ Tants i tants llibres / –els sagrats i els profans- / no han servit per donar testimoni / d’una història penosa / mal contada // […]” (Història); “Caín o Abel. Tal vegada na filla? / La clau de volta de l’arcà és l’origen” (Mares), o “Vas acabar la teva obra amb materials misèrrims. / Una costella? Una broma? / Havies creat / un destí inexorable” (Càstig), un destí imposat des dels principis dels temps, que, com una maledicció eterna sens treva, ens encalça: “Les dones del segle XXI / seguim fermades a les velles cadenes. / Ens descriuen sens veure’ns. / Esborren tots els signes de la vida liquada” (Pitonisses). El subjecte poètic posa al descobert els diversos i matisats símptomes en què es manifesta l’absoluta mirada patriarcal que impera: “Les dones nues només poden / exposar-se als museus. / Les hi exhibeixen éssers molt poderosos / com si en fossin els amos. / S’hi ha de pagar entrada” (Com Déu la posà al món). La contundent conclusió és esfereïdora i remet de manera implícita a l’altra realitat a què està sotmès el cos femení. Però el jo poètic vol prevenir també: “No sortiu de la cova / […] // Aquí la joia està domesticada. / Porta al voltant del coll / una lluent corretja / […] // No us deixeu enganyar, / no sortiu de la cova. / Fora, amenaça l’exili / en tota direcció” (Avís). I en un altre de tants altres registres del calvari femení: “[…] // És la no-nafra. / Es nodreix del no-amor, de no-mirada. // És pura inanició, tota voltada d’ombres (sic), / atropellant el cos que decandeix” (Maltractament). I adreçant-se al món masculí excloent i mortificador l’exhorta: […] // Et volem veure a tu, / home nu en el prosceni. / […] // sense rocs ni punyals, / sense la mà que ofega, / sense la mà que mata” (Anhels). O es refereix a la infantilització programada i predestinació imposada a la maternitat de la dona des de la infantesa: “[…] // La filla aprèn l’ ofici / tot jugant amb les nines. […] // La nena juga sempre a l’alcova. / No ha aconseguit / escapar del bressol” (Filla). O “ He vist la nena / créixer més de pressa que el botxí / amb l’esperança d’escapar / en el darrer moment” (Misteri). Una esperança que no arriba: “Se’m presenta l’ahir / com una tela en blanc, / crivellada de colors que no hi són. […] (El que no he fet), perquè “ Si som invisibles, / com ens reconeixeran els nostres fills? // […] No coneixem la nostra història / ni la vostra, fills nostres” (Invisibles). I és aquesta invisibilitat que l’autora pretén compensar i ajudar a reparar amb l’espurna d’esperança que potser les seves lletres espargeixin als vents de qui un dia les llegeixin.
El llibre dedica la segona part, Modest saber, a les deesses i als personatges mitològics de la cultura clàssica, baules de la mateixa cadena d’infortunis, que, tan còmplice, reforça l’eterna educació sensiblera dels contes de fades dirigits a les nenes: “[…] // No sabia que el riu / era un príncep encantat / i al seu llit hi amagava una fera. / […] // No sabia que el riu / era un ésser de pas / i que el seu únic fi era ofegar-la / entre les dues ribes” (Nimfa). La paraula vigilant és recurrent, no pas per casualitat: n’hi ha qui custodia la fortalesa per a mantenir-la inexpugnable.
Carmen Plaza, conrea la poesia des de fa temps. L’autora escriu en vers blanc amb sensible sentit del ritme. Burgalesa de naixement, des de fa molts anys arrelada a Catalunya, és autora d’una llarga llista de llibres de poemes i ha estat guardonada amb diverses distincions. Llegir la seva poesia és un plaer que il·lustra, encoratja i cura.
Altres articles d’Anna Rossell que et poden interessar
Anna Rossell
Anna Rossell (Mataró –Espanya-, 1951). Com a gestora cultural organitza anualment els recitals de Poesia a la Platja a El Masnou (Barcelona) i ha estat membre de la comissió organitzadora de les trobades literàries bianuals entre continents –Translit-. Publica regularment a Quimera, Culturas (La Vanguardia), Contemporary Literary Horizont, Bocadesapo, Crítica de Libros, Otras Palabras, Palabras Diversas, Literarte Digital, Periódico de Libros, Revista Digital La Náusea, Realidades y ficciones, entre altres publicacions periòdiques i a revistes especialitzades de filologia alemanya.
L’any 2001, finalista del Premi de Poesia Goleta i Bergantí amb el poemari llavors titulat La veu per companya, la major part dels poemes del qual composen ara Àlbum d’absències (2013). Entre les seves obres no acadèmiques ha publicat els llibres de viatges Mi viaje a Togo (2006), els poemaris La ferida en la paraula, (2010), Quadern malià / Cuaderno de Malí (2011) i les novel·les, Mondomwowé (2011) i Aquellos años grises(España 1950-1975) (2012). És coautora del llibre de microrelats Microscopios eróticos (2006). Els seus poemes i microrelats han estat inclosos en nombrosos blogs i antologies. Gestiona el seu propi blog de literatura: La tertulia literaria de Anna Rossell.
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Anna_Rossell_Ibern
- http://www.annarossell.com/
- http://es.wikipedia.org/wiki/Anna_Rossell_Ibern
- https://twitter.com/Raboliut
- https://www.instagram.com/rossellanna/
- http://www.annarossell.com/tags/curriculum-catala
- http://www.annarossell.com/tags/curriculum-espanol
Anna Rossell col·labora amb La Nàusea des de fa més d’una dècada, podeu gaudir de molts dels seus articles a l’antiga plataforma.
La Náusea 
Deja un comentario