Llegir Gel d’Anna Cabot és tot un plaer. Difícil aconseguir aquest resultat tractant-se d’una narració distòpica, per bé que hi manca el totalitarisme. Ella reïx en el propòsit per moltes raons. Tanmateix, la que determina la vessant plaent és l’altíssima sensibilitat de l’autora, que es fa palesa a través de l’ànima dels personatges.
Anna Cabot clou el seu llibre posant en boca de la seva primera protagonista el propòsit d’escriure en un futur immediat: «Denunciaré la degradació d’aquesta humanitat a través dels personatges, que bateguen d’ales sota el pes de la seva rendició, sota el pànic de l’abandó. La humanitat que ha cedit a la congelació dels afectes i de les complicitats, que ha permès que s’instaurin i perdurin les distàncies imposades per les epidèmies, que han quedat petrificades com icebergs, surant entre les soledats». Ho diu el seu personatge, però és exactament això el que l’autora mateixa fa al llarg de la seva narració.
La distopia que presenta no és una projecció massa llunyana en el temps; l’autora ens submergeix en una societat només separada de la nostra per poc menys de setanta anys. Justament per aquest motiu el que llegim se’ns fa del tot versemblant, perquè el que descriu ja ho estem tocant i ho podem (pre)sentir ara mateix.
Ubicada sobre tot a la ciutat estatunidenca de Minneapolis, en un llarg hivern glacial d’uns quaranta o cinquanta graus sota zero, el temps narrat se centra en l’hivern i acaba a la tardor de l’any 2093.
La protagonista, Marina Savaneh, una mulata nascuda i resident a Espanya on els seus besavis paterns es van traslladar procedents de Senegal, és una dona vital que el 1059, amb vint-i-quatre anys, havia fet un mestratge d’antropologia a Minneapolis sota la direcció del doctor Terence White amb qui va mantenir una estreta i íntima relació que ha perdurat malgrat la distància —ella va tornar al seu país— amb alguna sobtada i inexplicable interrupció. Actualment ella té cinquanta-vuit anys i torna al país del gel, atreta pels seus paisatges glaçats i els seus records i pel fet que allà hi ha una institució, Rainbow, thousands of stories, un arxiu documental literari sonor, on ella vol poder recuperar records literaris que pensa haver gairebé oblidat i té por d’acabar oblidant del tot. A la institució, que s’autodefineix com The bigest wardrobe of stories, open day and night, 24/24, hi farà una estada de dos mesos. És una monumental «historiteca», que sembla voler preservar uns documents d’una desaparició probable. Però el Rainbow també ofereix servei de suïcidis a la carta, un símptoma més de la terrible evolució del món.
Aquest és el marc en què l’autora desplega la nova societat, a la deriva de valors, tant pels incontrolables canvis climàtics que ha anat experimentant com per l’evolució que aquests van desencadenant en la vida i el capteniment de les persones. Ens parla de una glaciació generalitzada després dels anys d’elevat escalfament global, de les migracions massives arreu, de l’empobriment encara més elevat de grans capes de població, que ha de viure en assentaments assistits per serveis socials atesos per voluntaris (si és que els desplaçats han pogut arribar a destí), de les tribulacions del llarg viatge, de les violacions, de la soledat que s’acaba imposant. Els cataclismes i les epidèmies s’encadenen, la manca d’energia és global. Les causes de tot plegat: l’escalfament climàtic progressiu primer i la glaciació després, que ha produït grans canvis en la natura, la febre petroliera i del gas, l’extracció de mineral i l’explotació abusiva de caça i pesca han derivat en una societat on els serveis públics per traslladar persones són trineus, on tocar-se de pell a pell esdevé impossible —cal portar mascaretes i protecció facial completa—, la reproducció es pot fer de manera totalment selectiva i la venda de criatures ha esdevingut una pràctica per pal·liar la pobresa, unes criatures a les quals esperen destinacions terribles.
Quorum Llibres, 2024, 109 pàgs.
I malgrat aquest escenari esfereïdor, l’autora ens sap transmetre un elevat grau d’humanitat, un acostament i un escalf immens entre els personatges sobre els quals ella focalitza la seva escriptura. L’estreta i sensible amistat i el gest humà envers el proïsme prevalen amb força per damunt de tanta deriva i les descripcions de paisatges, colgats de neu a l’hivern, o menys durs al començament del desglaç, quan ja s’anuncia la primavera en ubicacions geogràfiques diverses, són d’una extrema bellesa i projecten efectes positius en les seves criatures de ficció, que experimenten subtils o dràstiques alteracions anímiques immerses en la grandiositat de la natura.
L’escriptura de l’autora traspua pregons coneixements d’antropologia; la seva protagonista principal ha passat llarg temps amb el seu marit i els seus dos fills al Camerun on ha treballat i fet amistats, juntament amb el seu director de mestratge, el doctor Ti White. L’autora coneix igualment bé —sembla que molt directament— els paratges dels EUA i de Canadà on fa viatjar la Marina i fer-hi estada, així com els trasbalsos, la cruesa de les situacions i els perills extrems de les rutes migratòries de les persones desplaçades. No és casualitat que la Marina Savaneh hagi fet un mestratge en antropologia sobre «Biologia dels desplaçaments», que versa sobre la salut mental dels desarrelats.
La tècnica que empra Anna Cabot és la narració en primera persona —el diàleg hi intervé escassament—; és la veu de Marina la que narra i recorda els anys al Camerun i altres vivències passades. És a través del record en retrospectiva d’ella que sabrem de la seva feina al país africà i coneixerem la seva antiga i pregona amistat amb en Terence. L’autora escriu una prosa molt fluïda, lèxicament molt sensible, sovint poètica, de gran força emotiva per l’autenticitat que transmet, una prosa d’íntima connexió amb la vida.
Una novel·la molt recomanable, una lectura plaent per la qualitat humana i narrativa.
Anna Cabot, que és pediatra i escriptora, ha estat cooperant al Senegal i a Gàmbia, a Salònica, Lampedusa, Líban, Egipte i Lesbos. El seu bon coneixement de l’experiència migratòria inspira la seva escriptura.
A més de Gel, Cabot és autora d’una altra novel·la, Shabbúra és boira al Caire (Quorum Llibres, 2021) i, en coautoria amb la mediadora intercultural Badia Bouia, de dos altres llibres, que recullen relats explicats per migrants: Pedra sobre pedra (Voliana Edicions, 2015) i Veus sense refugi (Ed. Males herbes, 2017).
Altres articles d’Anna Rossell que et poden interessar
Anna Rossell
Anna Rossell (Mataró –Espanya-, 1951). Com a gestora cultural organitza anualment els recitals de Poesia a la Platja a El Masnou (Barcelona) i ha estat membre de la comissió organitzadora de les trobades literàries bianuals entre continents –Translit-. Publica regularment a Quimera, Culturas (La Vanguardia), Contemporary Literary Horizont, Bocadesapo, Crítica de Libros, Otras Palabras, Palabras Diversas, Literarte Digital, Periódico de Libros, Revista Digital La Náusea, Realidades y ficciones, entre altres publicacions periòdiques i a revistes especialitzades de filologia alemanya.
L’any 2001, finalista del Premi de Poesia Goleta i Bergantí amb el poemari llavors titulat La veu per companya, la major part dels poemes del qual composen ara Àlbum d’absències (2013). Entre les seves obres no acadèmiques ha publicat els llibres de viatges Mi viaje a Togo (2006), els poemaris La ferida en la paraula, (2010), Quadern malià / Cuaderno de Malí (2011) i les novel·les, Mondomwowé (2011) i Aquellos años grises(España 1950-1975) (2012). És coautora del llibre de microrelats Microscopios eróticos (2006). Els seus poemes i microrelats han estat inclosos en nombrosos blogs i antologies. Gestiona el seu propi blog de literatura: La tertulia literaria de Anna Rossell.
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Anna_Rossell_Ibern
- http://www.annarossell.com/
- http://es.wikipedia.org/wiki/Anna_Rossell_Ibern
- https://twitter.com/Raboliut
- https://www.instagram.com/rossellanna/
- http://www.annarossell.com/tags/curriculum-catala
- http://www.annarossell.com/tags/curriculum-espanol
Anna Rossell col·labora amb La Nàusea des de fa més d’una dècada, podeu gaudir de molts dels seus articles a l’antiga plataforma.
La Náusea 
Deja un comentario