El Comitè és molt més que una novel·la; és un tros d’Història, novel·lada, sí, però estrictament fidel als fets que s’esdevingueren en terres gironines en què actuaren molts dels comitès de l’anarquisme en els anys de la Guerra d’Espanya. Són fets que per diverses raons no s’han donat a conèixer, o ho han fet escassament. Així el llibre de Robert Biosca és llum per a la Història i bona literatura per a lectors exigents, en un sol text.
Perquè Roger Biosca (*Barcelona, 1953), arrelat des del 1990 al Pla de l’Estany, ha fet recerca d’historiador de primera mà i alhora d’escriptor de qualitat. Des que es va començar a interessar per aquesta temàtica ha recorregut amb constància els pobles on podia trobar supervivents dels esdeveniments, per terres gironines i del sud de França. Malgrat les recances i els recels a parlar de molta gent, ell persistí. Així fou com, amb els anys, aconseguí la informació necessària per confegir aquesta recomanable novel·la.
Els fets s’esdevenen a Vilacoma, un petit poble de l’Empordà (nom fictici, però ben trobat), no lluny de Figueres, i comença just amb l’anunci de l’alçament militar contra la República. La Flora, protagonista principal, acaba de complir setze anys. Aviat es constituirà al poble el Comitè de Milícies Antifeixistes. La noia que, arran de la mort de la mare ha de deixar l’escola per a ocupar-se dels quefers del mas i de la cura dels germans, serà obligada a treballar pel Comitè, instal·lat a Cal Parracs, l’hostal de què els anarcosindicalistes s’han apropiat. Allà ajudarà a la cuinera de l’escola, la Paquita, també obligada pel Comitè a treballar per a ells a la cuina. Des d’aquest punt estratègic —els revoltats controlen des d’allà la carretera cap a França— el lector s’anirà assabentant del funcionament del susdit Comitè i, indirectament, d’altres, de les seves preses de decisió i de les desavinences, i, de retruc, també del desenvolupament de la guerra des del principi fins gairebé al final.
Narrada en primera persona, són dues les veus que escriuen: al tercer capítol, la del cronista recaptador de la informació, alter ego de l’autor; a la resta, la de Flora, que, encara gairebé una nena, va prenent consciència del que sent i veu, desenvolupant-se com a persona. La seva maduració com a dona adulta va prenent cos i es reflecteix progressivament en les seves actuacions i en la presa de consciència político-social. Un altre dels personatges destacats és en Llibert, el líder del Comitè de Vilacoma, un idealista que també evoluciona en el decurs dels esdeveniments bèl·lics. En aquest sentit podem considerar el llibre com una doble novel·la de formació. I també, com una crònica indirecta, explicada anys més tard per qui l’ha escoltat i ha cedit la veu a un testimoni directe, i ara relata els fets tot recordant.
Roger Biosca sap construir bé la novel·la; l’estructura és temporalment lineal, la seva prosa és fluida. Bon coneixedor del català empordanès, és també un gaudi de llegir per la manera primmirada, propera i realista d’escriure. La riquesa de lèxic, les expressions empordaneses… Per bé que empra la primera persona —la veu de la Flora, supervivent dels fets que va haver d’exiliar-se a França—, el text conté molts diàlegs ben trobats, que donen a conèixer la ideologia i el tarannà individual dels personatges. Quant a l’arquitectura de la novel·la cal subratllar l’agilitat i la intel·ligència de l’autor, que sap proporcionar al lector, en la dosificació convenient i en el moment oportú, les dades històriques necessàries per bastir amb fidelitat el marc dins del qual es mou el Comitè. Des d’un petit focus de rereguarda local —Cal Parracs— Biosca sap oferir una visió panoràmica d’esdeveniments que tenen lloc a indrets allunyats, com Barcelona i fins i tot més enllà de Catalunya.
L’autor no cau en el maniqueisme; amb gran sensibilitat i per justícia no traça línies entre bons i dolents. Ben al contrari, té cura de construir personatges de tota mena dins del Comitè, que aplega eixelebrats, caps calents, que maten per revenja, que calen foc i roben en benefici propi, desobeint ordres dels seus caps, i bona gent, idealistes que ho donen i ho arrisquen tot per a implantar un ideari de repartiment just i equilibrat de producció i de terres. Entre les desafortunades accions de vandalisme, el llibre inclou una tendre història d’amor i altres moments d’humanitat que no cauen mai en la sensibleria.
Una novel·la molt reeixida, que alimenta les ganes de llegir-ne més d’aquest autor.
Roger Biosca ha estat des del 1984 traductor de les Nacions Unides i coguionista de diversos documentals.
Altres articles d’Anna Rossell que et poden interessar
Anna Rossell
Anna Rossell (Mataró –Espanya-, 1951). Com a gestora cultural organitza anualment els recitals de Poesia a la Platja a El Masnou (Barcelona) i ha estat membre de la comissió organitzadora de les trobades literàries bianuals entre continents –Translit-. Publica regularment a Quimera, Culturas (La Vanguardia), Contemporary Literary Horizont, Bocadesapo, Crítica de Libros, Otras Palabras, Palabras Diversas, Literarte Digital, Periódico de Libros, Revista Digital La Náusea, Realidades y ficciones, entre altres publicacions periòdiques i a revistes especialitzades de filologia alemanya.
L’any 2001, finalista del Premi de Poesia Goleta i Bergantí amb el poemari llavors titulat La veu per companya, la major part dels poemes del qual composen ara Àlbum d’absències (2013). Entre les seves obres no acadèmiques ha publicat els llibres de viatges Mi viaje a Togo (2006), els poemaris La ferida en la paraula, (2010), Quadern malià / Cuaderno de Malí (2011) i les novel·les, Mondomwowé (2011) i Aquellos años grises(España 1950-1975) (2012). És coautora del llibre de microrelats Microscopios eróticos (2006). Els seus poemes i microrelats han estat inclosos en nombrosos blogs i antologies. Gestiona el seu propi blog de literatura: La tertulia literaria de Anna Rossell.
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Anna_Rossell_Ibern
- http://www.annarossell.com/
- http://es.wikipedia.org/wiki/Anna_Rossell_Ibern
- https://twitter.com/Raboliut
- https://www.instagram.com/rossellanna/
- http://www.annarossell.com/tags/curriculum-catala
- http://www.annarossell.com/tags/curriculum-espanol
Anna Rossell col·labora amb La Nàusea des de fa més d’una dècada, podeu gaudir de molts dels seus articles a l’antiga plataforma.
La Náusea 
Deja un comentario