Brillant, aquest assaig de bell hooks. La seva capacitat de lectura crítica i argumentativa fa d’ella una pensadora eminent, que aporta a la pedagogia moderna una riquesa fora mesura: capacitar per a la llibertat amb majúscules, perquè res que es pugui pensar avui sobre pedagogia pot ser alliberador si no es mira des del feminisme.
bell hooks (*Hopkinsvilla, Kentucky, EUA, 1952-2021), nom literari de Gloria Watkins, escriu amb la convicció que dona la clarividència quan se suma al coneixement de les experiències viscudes en carn pròpia i a les aptituds personals: l’habilitat de saber mirar amb lucidesa i críticament. Perquè per a bell hooks teoria i pràctica van de la mà. És per això que el que ella ha vist i segueix veient al seu voltant en tots els àmbits (sobre tot en el de l’ensenyament en general i l’universitari en particular) li són una font d’informació que afegeix al seu pregon coneixement de la bibliografia sobre la matèria de la seva anàlisi.
L’autora, negra i de classe obrera, nascuda en un dels estats del Sud del país, va viure el racisme més acarnissat. La seva consciència feminista es formà ja a l’escola primària i a l’institut i començà a escriure sobre feminisme abans d’acabar els estudis universitaris.
Els referents més significatius que reconeix són Paulo Freire i el monjo budista vietnamita Thích Nhất Hạnh. Que siguin precisament dos homes, al primer dels quals se li han fet crítiques pel seu llenguatge androcèntric, diu molt quant a la mentalitat oberta d’una de les feministes més influents del segle XX. A tots dos els reconeix una autoritat imbatible i al seu torn oberta a l’evolució del seu pensament. Ella mateixa pren el testimoni d’aquest mestratge.
Són molts els eixos que l’autora prioritza per a desenvolupar el seu assaig, però potser els més rellevants són la importància de la diversitat cultural a l’aula, la participació activa dels estudiants com a clau per a la interacció i l’aprenentatge multicultural, la necessitat de descentralització d’Occident, la conscienciació de la implantació absoluta dels poders hegemònics de tot signe: perspectiva blanca, perspectiva burgesa, mentalitat masculina, heterosexualitat i distanciació de l’essencialisme. Tal com ens recorda Georgina Monge López al pròleg, l’essencialisme és «una perspectiva, […] tant filosòfica com política, que sosté que determinats grups socials comparteixen una essència o una naturalesa comuna. […] agrupa col·lectius sencers en una mateixa etiqueta, sota les suposades similituds i experiències que comparteixen».
bell hooks
Ensenyar a transgredir.
L’ educació com a pràctica de la llibertadt
Traducció de Carles Miró
Pròleg de Georgina Monge López
Eumo Editorial, 2024, 262pàgs.
La nostra autora trenca amb aquesta teoria essencialista afirmant, per posar només un exemple, que el gènere no és l’únic element determinant de la identitat d’una dona i subratlla l’entrecreuament entre raça, gènere i classe social com a factors constitutius de la identitat individual. Aquesta és la raó per la qual ens urgeix a la desconstrucció de la categoria ‘dona’. De fet, hooks, ens encoratja a desconstruir-ho gairebé tot si volem assolir la llibertat real i esdevenir mestres de llibertat, perquè hem interioritzat inconscientment massa valors transmesos històricament pels paradigmes hegemònics. hooks entén la teoria com un espai de curació. Cal posar, doncs, a disposició una teoria sanadora correcta.
L’assaig va farcit de títols de llibres sobre feminisme, pedagogia i racisme (tant d’autors blancs i negres com d’autores blanques i negres), que constitueixen una bona guia de lectura per a qui s’interessi a aprofundir sobre aquestes temàtiques. S’entreté en alguna bibliografia, per exemple el llibre de Diana Fuss, Essentially Speaking: Feminism Nature and Difference, del qual n’analitza pregonament les aportacions, però també les febleses, que hooks veu sobre tot concentrades en el fet que Fuss fa sovint afirmacions contundents sense esmentar a partir de què o de qui ha arribat a moltes de les seves conclusions. Aquesta exigència envers Fuss ens remet, al seu torn, a la disciplina i al rigor que s’autoimposa Gloria Whatkins-bell hooks a l’hora de llegir, consultar i esmentar a la bibliografia que empra, així com a la de desgranar els seus arguments i desenvolupar la metodologia amb què aborda els seus llibres, els seus articles o les seves classes a la universitat.
El llibre de hooks no només ens parla estrictament de feminisme. També s’esplaia en altres temàtiques importants que han llastat, encara llasten i lamentablement seguiran llastant per massa temps les relacions entre les persones de races diferents, quan una d’elles és blanca. L’autora dedica una bona part del seu text a fer-nos veure fins on arriba la mà llarga dels imperialismes i de l’esclavitud, que ha determinant històricament l’explotació sexual de la dona negra per part de l’home blanc, però també, i molt, ha fet impossibles les relacions sanes entre dones blanques i negres, molt després de la desaparició legal de l’esclavitud.
També és extremament interessant l’aportació de l’autora en les freqüents referències que fa a la forma com ella entén que han de desenvolupar-se les seves classes universitàries i a com les aborda per convertir-les en un espai d’aprenentatge i de llibertat.
Quant a l’àmbit universitari fa al·lusió sovint a la por que mostren els seus col·legues docents a canviar la seva manera tradicional d’ensenyar, cosa que perpetua una pedagogia no alliberada; ens parla també dels programes de les assignatures, que en termes generals segueixen un canon establert poc inclusiu pel feminisme i de fins a quin punt les universitats (estatunidenques) s’allunyen en tots els àmbits (també el de la recerca) de perseguir la cura, la curació d’un món i d’unes relacions entre els humans que han viscut massa temps subjugades, a uns criteris, al seu torn subjugadors, imposats i llargament transmesos per segles.
L’assaig incorpora algunes llargues entrevistes fetes a l’autora, una feta per ella mateixa a mode de diàleg joganer, i una altra conduïda per Ron Scapp (al capítol 4: «Paulo Freire» i al capítol 10: «Construir una comunitat educativa. Un diàleg») respectivament.
bell hooks va ser escriptora, educadora i activista feminista i antiracista. Les seves publicacions (més d’una vintena) i conferències giren, sense escletxes al voltant d’aquests temes. La seva vida va córrer parella amb la seva convicció que ens cal canviar el món per fer-lo feminista, en conseqüència, més just i igualitari en tots els aspectes.
L’assaig també s’ha publicat en versió espanyola a Capitán Swing Libros (2021) amb traducció literal del títol, en traducció de Malo de Molina Bodelón.
També altres escrits seus han estat traduïts a diverses llengües peninsulars: català, euskera, gallec i espanyol.
Altres articles d’Anna Rossell que et poden interessar
Anna Rossell
Anna Rossell (Mataró –Espanya-, 1951). Com a gestora cultural organitza anualment els recitals de Poesia a la Platja a El Masnou (Barcelona) i ha estat membre de la comissió organitzadora de les trobades literàries bianuals entre continents –Translit-. Publica regularment a Quimera, Culturas (La Vanguardia), Contemporary Literary Horizont, Bocadesapo, Crítica de Libros, Otras Palabras, Palabras Diversas, Literarte Digital, Periódico de Libros, Revista Digital La Náusea, Realidades y ficciones, entre altres publicacions periòdiques i a revistes especialitzades de filologia alemanya.
L’any 2001, finalista del Premi de Poesia Goleta i Bergantí amb el poemari llavors titulat La veu per companya, la major part dels poemes del qual composen ara Àlbum d’absències (2013). Entre les seves obres no acadèmiques ha publicat els llibres de viatges Mi viaje a Togo (2006), els poemaris La ferida en la paraula, (2010), Quadern malià / Cuaderno de Malí (2011) i les novel·les, Mondomwowé (2011) i Aquellos años grises(España 1950-1975) (2012). És coautora del llibre de microrelats Microscopios eróticos (2006). Els seus poemes i microrelats han estat inclosos en nombrosos blogs i antologies. Gestiona el seu propi blog de literatura: La tertulia literaria de Anna Rossell.
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Anna_Rossell_Ibern
- http://www.annarossell.com/
- http://es.wikipedia.org/wiki/Anna_Rossell_Ibern
- https://twitter.com/Raboliut
- https://www.instagram.com/rossellanna/
- http://www.annarossell.com/tags/curriculum-catala
- http://www.annarossell.com/tags/curriculum-espanol
Anna Rossell col·labora amb La Nàusea des de fa més d’una dècada, podeu gaudir de molts dels seus articles a l’antiga plataforma.
La Náusea 
Deja un comentario