Peter Stamm afirma que escriu “sobre les persones i les relacions entre les persones”, que els temes recurrents que l’ocupen són les diverses possibilitats que tenen les relacions amoroses, la impossibilitat de l’amor, la distància i la proximitat, la relació entre imatge (Bild) i realitat, que li interessa més la manera com narra que no pas la temàtica que hi tracta.

I malgrat que quan ho afirma parla en general, tot això ho trobem a l’Arxiu dels sentiments, una novel·la publicada en llengua alemanya el 2021 i que ara veu la llum de la mà de Quaderns Crema i en espanyol d’Acantilado.

Tanmateix un text literari sempre tracta un tema, per bé que només vulgui centrar-se en COM tractar el propi fluix narratiu, perquè el fluix narratiu sempre s’esdevé sobre quelcom.

El títol de la novel·la convida a pensar que el gruix de la matèria narrada són els sentiments d’un protagonista i la manera com els fixa en la memòria i els gestiona. I en certa manera és així, però més destacable em sembla la clara voluntat de l’autor de difuminar extremament la línia que separa la fantasia (en la ficció) de la realitat (la realitat en la ficció) i així voler que ens plantegem aquesta relació en el món real.

Narrada en primera persona en retrospectiva, el personatge principal (ell mateix és l’eix de la novel·la) ens explica la seva història des de l’edat de cinquanta-cinc anys. Un home solitari per voluntat pròpia, que evita trobar-se amb altres i que viu tot sol a la casa, que li ha llegat la mare morta, des que l’han acomiadat de la feina de documentalista-arxiver de vides alienes. La seva pròpia vida és anodina, monòtona, no té interessos especials: “[…] no truco mai a ningú, no sé de què parlar amb la gent […] intercanviar opinions no m’ha interessat mai. […] Les opinions no tenen res a veure amb els fets, només amb els sentiments, i ningú no n’ha de fer res, dels meus sentiments. La meva feina és recollir i ordenar. D’interpretar el món ja se’n cuidaran els altres]”. Ara, aturat, ja no fa feina oficial, la seva existència gira entorn de les llargues passejades que fa assíduament vora el riu en un ambient rural, allunyat de la ciutat i de la dedicació obsessiva a ordenar i completar l’arxiu que ara ell segueix mantenint a casa seva. L’arxiu (de paper) és heretat de la seva antiga feina, que se n’ha desprès quan la informàtica l’ha fet innecessari.

El lector sabrà per boca del mateix protagonista que en la seva infància ja havia desenvolupat el gust per la imaginació i que des de l’escola ja era “el meu únic confident amb mi mateix amb qui mantenia un diàleg silenciós, com si parlés amb algú altre”. També sabrem de la seva amistat i enamorament amb la Franciska, el segon personatge important de tot plegat, que sembla no haver correspost a l’enamorament per bé que sí a l’amistat sincera.

La relació entre el jo narrador i la Franciska, que després de la graduació escolar s’ha anat distanciant físicament, però no mentalment per part d’ell, ocupa un lloc central. La Franciska, esdevinguda famosa cantant de pop amb el nom de Fabienne, porta l’existència que deu a la seva professió i al seu públic seguidor. Ell segueix la seva trajectòria a través de les notícies de premsa i tan sols més de trenta anys després de l’última trobada hi ha una perspectiva de tornar-se a veure.



Peter Stamm
L’arxiu dels sentiments
Traducció de Marina Bornas Montaña
Quaderns Crema, 2024, 133 pàg.


Aquesta és la història, que si fem cas al que el mateix autor afirmava, no té massa (o res) d’interessant. Al llarg de les cent trenta-tres pàgines del llibre què succeeix? Doncs que el jo narrador ens va explicant tot el que li passa pel cap, sobre tot en relació a la Franciska, l’amor de la seva vida, records en retrospectiva o telefonades de tant en tant. La narració és, malgrat que també hi ha diàleg, gairebé sempre un soliloqui. Mai no acabarem de saber si tot plegat és la fantasia del protagonista la que s’inventa l’amistat amb la Franciska des del principi i tot el que segueix després (també els diàlegs insubstancials). Perquè ja de bon començament ell ens diu que en la seva imaginació parla constantment amb la Franciska-Fabienne, que ella l’acompanya tothora.

Una reflexió se’ns proposa a les primeres pàgines i torna a plantejar-se a les darreres: “La vida que tinc ara és només una de moltes possibles, de la mateixa manera que aquest món és només un dels molts possibles”. Ho diu el seu personatge, que s’havia plantejat fer una tesi en filosofia…

Peter Stamm (*1963 a Scherzingen, Suïssa) és periodista i autor de relats, novel·les, teatre, i radioteatre. Ha estat guardonat amb nombrosissims premis.

Altres articles d’Anna Rossell que et poden interessar

Anna Rossell

Anna Rossell (Mataró –Espanya-, 1951). Com a gestora cultural organitza anualment els recitals de Poesia a la Platja a El Masnou (Barcelona) i ha estat membre de la comissió organitzadora de les trobades literàries bianuals entre continents –Translit-. Publica regularment a Quimera, Culturas (La Vanguardia), Contemporary Literary Horizont, Bocadesapo, Crítica de Libros, Otras Palabras, Palabras Diversas, Literarte Digital, Periódico de Libros, Revista Digital La Náusea, Realidades y ficciones, entre altres publicacions periòdiques i a revistes especialitzades de filologia alemanya.

L’any 2001, finalista del Premi de Poesia Goleta i Bergantí amb el poemari llavors titulat La veu per companya, la major part dels poemes del qual composen ara Àlbum d’absències (2013). Entre les seves obres no acadèmiques ha publicat els llibres de viatges Mi viaje a Togo (2006), els poemaris La ferida en la paraula, (2010), Quadern malià / Cuaderno de Malí (2011) i les novel·les, Mondomwowé (2011) i Aquellos años grises(España 1950-1975) (2012). És coautora del llibre de microrelats Microscopios eróticos (2006). Els seus poemes i microrelats han estat inclosos en nombrosos blogs i antologies. Gestiona el seu propi blog de literatura: La tertulia literaria de Anna Rossell.

Anna Rossell col·labora amb La Nàusea des de fa més d’una dècada, podeu gaudir de molts dels seus articles a l’antiga plataforma.

També et pot interessar


Descubre más desde La Náusea

Suscríbete y recibe las últimas entradas en tu correo electrónico.


En cuanto a los comentarios en los artículos:

  • El contenido de los comentarios representa la opinión de los usuarios/internautas, no la de La plataforma cultural La Náusea.
  • No está permitido escribir comentarios contrarios a las leyes, injuriosos, ilícitos o lesivos a terceros.
  • Es de agradecer (y en ocasiones es de exigir) un respeto mínimo a las normas ortográficas y gramaticales.
  • Por todos los puntos anteriores, La plataforma cultural La Náusea se reserva el derecho de eliminar cualquier comentario que considere inapropiado.

Recuerde que usted es responsable de todo lo que escribe y que se revelarán a las autoridades públicas competentes y tribunales los datos que sean requeridos legalmente (nombre, e-mail e IP de su dispositivo, así como información accesible a través de nuestros sistemas, consulte nuestras políticas).

Deja un comentario

Esto es para ti …

Descubre más desde La Náusea

Suscríbete ahora para seguir leyendo y obtener acceso al archivo completo.

Seguir leyendo