Lázár és el nou fenomen de vendes d’abast internacional i ha estat traduïda a més de vint-i-sis llengües. Amb aquesta segona novel·la el joveníssim escriptor suïs Nelio Biedermann —la primera, Anton will bleiben (Anton es vol quedar), 2023— no s’ha traduït a cap llengua del país— irromp al panorama literari amb l’arriscada intenció de comparar-se amb els més grans del cànon literari occidental. I, la crítica alemanya, amb poques excepcions, l’aclama i augura a l’escriptor un futur exitós.
La temàtica que aborda Lázár no és nova: la decadència de l’Imperi Austrohongarès narrada a partir de la vida de tres generacions d’una saga nobiliària hongaresa. Així Biedermann s’alinea de tu a tu amb un reguitzell de novel·les que han passat consagrades a la història de la literatura i formen part del canon occidental: La marxa Radetzky (1932), de Joseph Roth, Trilogia transilvana (1934-1940), de Miklós Bánffy, Els somnàmbuls (1929-1932), de Hermann Broch, L’home sense atributs (1930-1943), de Robert Musil. Més enllà d’aquestes, el New York Times l’ha comparat, amb raó, amb Els Buddenbrook (1901), de Thomas Mann, o El Gattopardo, Giuseppe Tomasi di Lampedusa, apareguda l’any 1958,
que, per bé que les dues darreres no tracten del declivi de la monarquia austrohongaresa, sí que ho fan, com Lázár de la transició d’un ordre antic a un ordre nou.
Nelio Biedermann
Traducció d’Ignasi Pàmies
Edicions 62, 2026, 336 pàgs.
A Biedermann (*Zúric, 2003), que publicà el llibre el 2025, el mou també un interès personal a escriure aquesta història: la seva pròpia família prové, per línia paterna, de la noblesa austrohongaresa i, com la família Lázár, va viure una bona part dels trasbalsos dels protagonistes de la seva novel·la. Així la trama que narra és un retrat alhora basat en la convulsa història europea dels segles XIX i XX i la familiar. Segons ha manifestat l’autor mateix, la recerca per a escriure-la ha begut d’ambdues fonts: la històrica i la personal dels propis avantpassats. La lectura ens permet doncs revisitar la gran Història i les seves conseqüències: l’establiment d’un nou ordre de coses que introduïren la modernitat occidental.
La narració comença a principi del segle XX, amb el naixement de Lajos von Lázár, el noi transparent, fill del baró Sándor von Lázár i Mária. Amb ells i els seus descendents el lector assistirà als episodis històrics més convulsos del segle XX, a partir de la Primera Guerra Mundial, que fan caure la família Lázár des de l’escala social de la noblesa pràcticament a la mendicitat. Els fets històrics immediats al termini de la Gran Guerra, el nacionalsocialisme, la participació hongaresa en el nacionalsocialisme i l’Holocaust, la Segona Guerra Mundial, l’exèrcit roig, el comunisme, la revolució hongaresa de 1956, l’exili… Per bé que els fets es basen en la historicitat documentada, l’autor introdueix algunes pinzellades sobrenaturals, fets inexplicables que aporten un toc de misteri i secretisme a la trama.
Tècnicament, la novel·la està narrada per una veu omniscient, però els diàlegs entre els personatges comparteixen veu amb el narrador en tercera persona. El llenguatge de l’original alemany s’emmiralla intencionadament en el de l’època que retrata, amb oracions llargues que n’inclouen altres d’inserides, un estil ampul·lós que recorda a Thomas Mann i que en la traducció és difícil de conservar. Malgrat això, la narració trenca volgudament l’atmosfera d’antiguitat amb traces de modernitat en alguns aspectes, com en la descripció que fa de les escenes sexuals i amb la caracterització del personatge d’Eva, la de la darrera generació dels Lázár, de sensibilitat feminista i reivindicadora.
Nelio Biedermann, estudiant de Filologia alemanya i cinema a la universitat de Zúric, encara no havia acabat els estudis quan va escriure l’obra. No hi ha dubte que la novel·la es una aposta agosarada, però reeixida. Veurem què li depara el futur.
Altres articles d’Anna Rossell que et poden interessar
Anna Rossell
Anna Rossell (Mataró –Espanya-, 1951). Com a gestora cultural organitza anualment els recitals de Poesia a la Platja a El Masnou (Barcelona) i ha estat membre de la comissió organitzadora de les trobades literàries bianuals entre continents –Translit-. Publica regularment a Quimera, Culturas (La Vanguardia), Contemporary Literary Horizont, Bocadesapo, Crítica de Libros, Otras Palabras, Palabras Diversas, Literarte Digital, Periódico de Libros, Revista Digital La Náusea, Realidades y ficciones, entre altres publicacions periòdiques i a revistes especialitzades de filologia alemanya.
L’any 2001, finalista del Premi de Poesia Goleta i Bergantí amb el poemari llavors titulat La veu per companya, la major part dels poemes del qual composen ara Àlbum d’absències (2013). Entre les seves obres no acadèmiques ha publicat els llibres de viatges Mi viaje a Togo (2006), els poemaris La ferida en la paraula, (2010), Quadern malià / Cuaderno de Malí (2011) i les novel·les, Mondomwowé (2011) i Aquellos años grises(España 1950-1975) (2012). És coautora del llibre de microrelats Microscopios eróticos (2006). Els seus poemes i microrelats han estat inclosos en nombrosos blogs i antologies. Gestiona el seu propi blog de literatura: La tertulia literaria de Anna Rossell.
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Anna_Rossell_Ibern
- http://www.annarossell.com/
- http://es.wikipedia.org/wiki/Anna_Rossell_Ibern
- https://twitter.com/Raboliut
- https://www.instagram.com/rossellanna/
- http://www.annarossell.com/tags/curriculum-catala
- http://www.annarossell.com/tags/curriculum-espanol
Anna Rossell col·labora amb La Nàusea des de fa més d’una dècada, podeu gaudir de molts dels seus articles a l’antiga plataforma.
Deja una respuesta