Llegir Hannah Arendt no és fàcil. Però els temes als quals ella dedicà els seus «experiments de pensament» són de flagrant actualitat. El seu escrupulós escrutini, la seva honrada independència i coherència intel·lectuals fan dels seus escrits lectura necessària. El mateix cal dir de l’autora del llibre, Fina Birulés, que segueix l’exigent mètode d’Arendt i ens obre la porta amb rigor al seu pensament.
Com diu Birulés a la introducció, el llibre gira entorn de dues categories arendtianes bàsiques: «món» i «natalitat». La primera entesa com un espai de relacions, un «entre» les persones, que permet la llibertat, la política i la pluralitat; la segona com inici, una categoria oberta, situada en l’àmbit de l’«acció» i donada per la qualitat contingent del món.
Davant dels esbalaïdors fets del segle XX que Arendt va viure —la Primera Guerra Mundial i la Segona, els totalitarismes, la industria de la mort dels camps d’extermini nazis i el llançament de la bomba atòmica— la filòsofa es proposà explorar-ne les causes. La voluntat de comprendre l’incomprensible, les atrocitats que feien emmudir, que inhibien la capacitat de pensar, impulsà un treball impagable que posa en les nostres mans valuoses eines per a pensar i incidir en el món actual i futur. La filòsofa alemanya porta més enllà la filosofia plantejant preguntes que fins el moment no s’havien formulat.
Fina Birulés
Hannah Arendt:
el món en joc
Arcàdia, 2023, 290 pàgs.
Fina Birulés (Girona,1956) vertebra el pensament d’Arendt destil·lant-ne les categories essencials i facilitant-ne la comprensió, parafrasejant la filòsofa alemanya i citant-la. Birulés té pregon coneixement de l’obra arendtiana i de la abundant bibliografia secundària que s’ha escrit sobre Arendt (sobre tot dones filòsofes).
Un dels grans mèrits del llibre de Birulés és el d’aquesta vertebració. Perquè no sols facilita la comprensió de les categories arendtianes i en destil·la les recurrents, sinó que les cohesiona en una estructura de pensament i ho fa a través de tota l’obra d’Arendt a partir d’Els orígens del totalitarisme (publ.1951), Què és l’autoritat? (p.1956), La condició humana (p.1958), Homes en temps foscos (1968), Eichmann a Jerusalem (p.1963), Què és la política? (fragments del llegat (p.1993)), Entre el passat i el futur (sobre la crisi de l’educació, de la cultura, de l’autoritat, la ruptura del fil de la tradició p.1961), revisat i ampliat 1968), Veritat i política (p.1967), La mentida en política (p.1971), Sobre la revolució (p.1963), Sobre la violència (p.1970), llibres, assajos, articles en revistes i conferències. La filòsofa alemanya recorre sovint a l’etimologia de les paraules i als filòsofs grecs per posar al descobert la perversió que han sofert molts dels seus termes lingüístics i ens obliga a corregir l’enfocament de punts de vista equivocats. La seva mirada incisiva ens descol·loca en el sentit etimològic, ens parla de la veritat i la mentida en política, de la responsabilitat, de la culpa, recupera el vertader sentit de democràcia, diferencia entre poder polític i autoritat. Donat que desenvolupa categories que sovint resten obertes, com la de «política», «món contingent», «acció», el llegat del pensament d’Arendt és útil per orientar-nos en un món on orientar-se és cada cop més difícil.
Arendt fou criticada per diverses raons i des de diversos fronts: per suposada insensibilitat envers el sofriment del poble jueu, pel seu desacord amb l’argumentació (no per la condemna) del jurat del judici contra Eichmann a Jerusalem, pel to sarcàstic emprat en el seu informe al New Yorker, per assenyalar el col·laboracionisme dels líders dels Consells Jueus amb l’Holocaust nazi, per no ocupar-se a fons de l’opressió de la dona ni de la segregació racial als EUA. Totes les crítiques eren injustificades si ens atenim a la congruència i al rigor del pensament d’Arendt: algunes de les crítiques només podien fer-se malentenent i/o desconeixent el significat de les paraules de la filòsofa o per interès. Birulés aporta llum en aquest sentit citant directament Arendt o contextualitzant algunes crítiques.
El llibre, indispensable, es clou amb un extens aparat crític, notes que contenen explicacions i la bibliografia esmentada, molt útil, per als estudiosos del pensament d’Arendt.
Birulés és especialista en filosofia de gènere i ha publicat diverses obres en aquest camp.
Altres articles d’Anna Rossell que et poden interessar
Anna Rossell
Anna Rossell (Mataró –Espanya-, 1951). Com a gestora cultural organitza anualment els recitals de Poesia a la Platja a El Masnou (Barcelona) i ha estat membre de la comissió organitzadora de les trobades literàries bianuals entre continents –Translit-. Publica regularment a Quimera, Culturas (La Vanguardia), Contemporary Literary Horizont, Bocadesapo, Crítica de Libros, Otras Palabras, Palabras Diversas, Literarte Digital, Periódico de Libros, Revista Digital La Náusea, Realidades y ficciones, entre altres publicacions periòdiques i a revistes especialitzades de filologia alemanya.
L’any 2001, finalista del Premi de Poesia Goleta i Bergantí amb el poemari llavors titulat La veu per companya, la major part dels poemes del qual composen ara Àlbum d’absències (2013). Entre les seves obres no acadèmiques ha publicat els llibres de viatges Mi viaje a Togo (2006), els poemaris La ferida en la paraula, (2010), Quadern malià / Cuaderno de Malí (2011) i les novel·les, Mondomwowé (2011) i Aquellos años grises(España 1950-1975) (2012). És coautora del llibre de microrelats Microscopios eróticos (2006). Els seus poemes i microrelats han estat inclosos en nombrosos blogs i antologies. Gestiona el seu propi blog de literatura: La tertulia literaria de Anna Rossell.
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Anna_Rossell_Ibern
- http://www.annarossell.com/
- http://es.wikipedia.org/wiki/Anna_Rossell_Ibern
- https://twitter.com/Raboliut
- https://www.instagram.com/rossellanna/
- http://www.annarossell.com/tags/curriculum-catala
- http://www.annarossell.com/tags/curriculum-espanol
Anna Rossell col·labora amb La Nàusea des de fa més d’una dècada, podeu gaudir de molts dels seus articles a l’antiga plataforma.
La Náusea 
Deja un comentario