Impagable, la darrera novel·la de Josep M. Quintana, molt recomanable tant per la qualitat literària com pel contingut. És, a més, necessària i útil. Ho són els llibres que treuen a la llum realitats injustes i doloroses, llargament ocultades, que afecten un nombre considerable de persones i, de retruc, tota la societat. Gaudireu de la lectura pel que hi descobrireu i per la fluïdesa i el mestratge de l’escriptura.
L’autor ens ho explica amb tot detall a la nota final: la idea per escriure aquesta novel·la li va sorgir quan llegí el llibre del periodista i investigador britànic Gareth Gore, publicat per l’editorial Pòrtic l’any 2024, Opus: Enginyeria financera, manipulació de persones i auge de l’extrema dreta dins de l’Església catòlica. El periodista havia vingut a Espanya el 2017 per a investigar la influència de l’Opus Dei en la gestió del Banc Popular i la seva caiguda. Un dels capítols del llibre, «Revolta», —segueix escrivint Quintana a la seva nota— «explica la història de quaranta-tres ex numeràries auxiliars, totes sud-americanes, que després de deixar l’organització, van protagonitzar una sonora denúncia davant el Vaticà i també davant la justícia argentina, amb una gran repercussió mediàtica internacional.» Aquest és el fil que desenvolupa el text de Quintana. Ho fa en clau de ficció, canvia els noms i els llocs, però es documenta a fons i segueix fil per randa el que li aporten els documents. Així doncs, el seu llibre es basa en fets reals. És la crònica d’un tros d’Història.
Les serventes
Pagès Editors, 2026, pàgs. 234
La protagonista sobre la qual recau la primera part de la narració, Camila Pérez, una ex numerària de l’Opus Dei, filla d’una família humil d’una zona rural, reclutada per emissàries de l’Opus als catorze anys amb la promesa d’una formació professional que li donaria un futur, és, de fet, víctima d’una subtil manipulació psicològica que l’anul·la com a persona. Explotada durant anys com a serventa, sense sou ni enregistrament a la Seguretat Social, i reclosa en diverses cases de la institució, pràcticament sense relacions personals, tret del contacte amb les supervisores de les quals rep ordres i consells interessats amb la finalitat de sotmetre-la, se n’acaba sortint gairebé miraculosament. A partir d’aquí, convertida en una ombra de si mateixa, fa un difícil camí de recuperació en llibertat que la condueix a conèixer altres dones que han estat explotades com ella.
Tanmateix el text dona un gir a partir del moment en què, plegades, decideixen demanar ajut a un advocat. Ara el lector coneixerà molt més: el funcionament d’una poderosa institució estesa arreu del món i pràcticament intocable. Però el llibre, molt més enllà d’això —que no és poc—, ens desvetlla també com n’és d’intricat el camí per fer justícia, com funciona un despatx d’un advocat que vol portar a judici casos flagrants, d’incontestable vulneració dels drets humans més bàsics, difícils de demostrar. El lector acompanya el laberíntic periple que han de recórrer l’advocat en la ficció, Santiago Miralles, i els seus ajudants: la recerca extenuant de documentació, les nombroses instàncies a la porta de les quals han de trucar, els alts i baixos que han d’experimentar en l’odissea, la frustració pel fracàs dels seus esforços, les petites victòries… el patiment de les dones que composen el grup de representades demandants. L’autor ens dóna una bona idea de la complexitat del dret i de la justícia, una complexitat que cal conèixer en els seus replecs si es vol arribar a l’objectiu que es persegueix, un objectiu al qual, malgrat tot, no sempre s’arriba. Josep M. Quintana exposa la llarga trajectòria de la justícia amb bon coneixement de la matèria, ell mateix és llicenciat en Dret.
Ultra això Les serventes no s’esgota en les de l’Opus Dei. El llibre es refereix a les noves formes d’esclavatge, les del segle XX i XXI: el tràfic de persones, el segrest de dones per a l’explotació sexual, el maltractament i altres formes de vulneració dels drets humans més fonamentals i ens fa avinent la comparació amb el cas de Les serventes, fent al·lusió textualment al reguitzell de noms de les moltes lleis que contravenen. I paga la pena subratllar que el text transmet esperança, una esperança impagable en aquests temps foscos que vivim. Perquè ens diu que, sigui quin sigui el resultat final de la demanda i la sentència dictada, el camí de la lluita per a aconseguir reparació deixa petja. Mai no és en va.
Tècnicament la novel·la està molt ben estructurada. El llenguatge és entenedor en tot el recorregut, no cau en la temptació del lèxic jurídic. Quintana té gran sentit literàriament estratègic de la ploma: el seu és un narrador omniscient, però sovint aquesta veu utilitza la tècnica de l’estil indirecte lliure, que permet escoltar o llegir la veu del personatge a què fa referència i, per tant, l’empatia del lector amb aquest. Utilitza conscientment el temps verbal del present i les oracions curtes, amb sovintejats punts i a part, la qual cosa confereix un ritme picat —staccato— específic que, en funció del context, transmet al lector un matís diferent: èmfasi, rapidesa dels esdeveniments, urgència, monotonia (quan vol evocar la rutina de la vida de les serventes)… Els freqüents diàlegs que conté el text donen agilitat a la prosa i permeten descobrir al lector fins a quin punt Quintana és capaç de transmetre el patiment, el dolor, la desesperança, la desesma, el descoratjament, la pèrdua d’identitat, la por… i ho fa amb una matisació significativa memorable, amb el lèxic que escull segons la situació: rarament la paraula ‘silenci’ té tants significats…
Sortireu de la lectura més il·lustrats i haureu gaudit de bona literatura.
Josep M. Quintana (*Alaior, 1950) és llicenciat en Filosofia i Lletres i en Dret, i és autor d’una trentena de llibres d’assaig jurídic, històric i biogràfic, a més de diverses novel·les.
Altres articles d’Anna Rossell que et poden interessar
Anna Rossell
Anna Rossell (Mataró –Espanya-, 1951). Com a gestora cultural organitza anualment els recitals de Poesia a la Platja a El Masnou (Barcelona) i ha estat membre de la comissió organitzadora de les trobades literàries bianuals entre continents –Translit-. Publica regularment a Quimera, Culturas (La Vanguardia), Contemporary Literary Horizont, Bocadesapo, Crítica de Libros, Otras Palabras, Palabras Diversas, Literarte Digital, Periódico de Libros, Revista Digital La Náusea, Realidades y ficciones, entre altres publicacions periòdiques i a revistes especialitzades de filologia alemanya.
L’any 2001, finalista del Premi de Poesia Goleta i Bergantí amb el poemari llavors titulat La veu per companya, la major part dels poemes del qual composen ara Àlbum d’absències (2013). Entre les seves obres no acadèmiques ha publicat els llibres de viatges Mi viaje a Togo (2006), els poemaris La ferida en la paraula, (2010), Quadern malià / Cuaderno de Malí (2011) i les novel·les, Mondomwowé (2011) i Aquellos años grises(España 1950-1975) (2012). És coautora del llibre de microrelats Microscopios eróticos (2006). Els seus poemes i microrelats han estat inclosos en nombrosos blogs i antologies. Gestiona el seu propi blog de literatura: La tertulia literaria de Anna Rossell.
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Anna_Rossell_Ibern
- http://www.annarossell.com/
- http://es.wikipedia.org/wiki/Anna_Rossell_Ibern
- https://twitter.com/Raboliut
- https://www.instagram.com/rossellanna/
- http://www.annarossell.com/tags/curriculum-catala
- http://www.annarossell.com/tags/curriculum-espanol
Anna Rossell col·labora amb La Nàusea des de fa més d’una dècada, podeu gaudir de molts dels seus articles a l’antiga plataforma.
Deja un comentario