No hi ha dubte que Stefanie Kremser sap bé de què parla en aquest assaig sobre la casa. Acció de gracies per una casa és el primer llibre que escriu directament en català —la seva primera llengua literària és l’alemany—. Qui millor per a parlar de la casa que algú que duu a l’esquena vint-i-cinc mudances per diversos continents? Perquè Kremser (*Düsseldorf, Alemanya, 1967), de família germano-boliviana, viu a Barcelona des del 2003, però visqué a São Paulo (Brasil), estudià a Munic cinema documental i ha crescut en entorns multiculturals. Fou la Severina, una dona que fa feines a casa d’una amiga de l’autora a São Paulo, amb qui Kremser havia coincidit, la que li donà l’impuls per escriure aquest assaig autobiogràfic.
La Severina, que sabia que ella era escriptora, una dona gairebé del tot analfabeta que havia viscut una infantesa miserable, ara guanyava el just per sobreviure, però no havia tingut mai casa pròpia. El seu desig vehement la va dur a pensar que, si Kremser escrivia la història de la seva vida, els guanys del llibre li permetrien fer realitat el seu somni. Així va ser com Kremser confegí aquest assaig, en què reflexiona sobre la casa, l’espai —tenir-ne una o perdre-la— i tot el que pot estar relacionat amb ella.
I és un goig llegir el seu text. Perquè la casa és un lloc físic, però és també una metàfora molt potent que impulsa un reguitzell d’emocions, sentiments, records i desigs, el registre de connotacions és inesgotable. Kremser, que és una escriptora sensible, fa d’aquesta metàfora un tresor —una poètica de la casa— que ens transmet a través dels records que en ella varen suscitar les seves diverses cases, començant per la de la infància a Brasil i acabant per la darrera, però també a través d’experiències d’altri, sobre tot de dones. Perquè és la dona qui al llarg de la història ha estat més lligada a la casa.
Kremser fa un llarg, múltiple i molt diversificat recorregut per l’experiència de la casa, tan bona (o no tan bona), perquè cadascú ho viu de manera individual i, per tant, l’experiència és personal. Tanmateix les experiències que percep com a universals són moltes: l’anhel de casa, els olors de la casa, la relació emocional amb els objectes, el procés de personalització d’una casa, el dol per una casa que es perd (també per desnonament, per especulació…), la il·lusió de construir-ne una… Inclou també què pot ser la casa en èpoques difícils en què aquesta juga un paper excepcionalment diferent (la pandèmia).
Stefanie Kremser
Acció de gràcies per una casa
Ed. 1984, Barcelona 2026, 157 pàgs.
L’autora reflexiona sobre aquestes coses per experiència pròpia i per mitjà d’observacions que fa d’altres persones, per exemple d’una dona sense sostre, o bé per lectures d’escriptors o obres d’art que tenen relació amb la idea. Així fa llarg esment de lectures: el filòsof Gaston Bachelard, La poètica de l’espai; Marguerite Duras, La vida material; H. De Montherlant, Chant de Minos; Annie Ernaux, La dona gelada; Lydia Flem, Com vaig buidar la casa dels meus pares; W. H. Auden, Acció de gràcies per un hàbitat; Peter Greenaway, Windows i H is for House; Dubravka Ugrešić, El jardí del dimoni; Charlotte Salomon, Leben oder Theater? o Clarice Lispector, L’hora de l’estrella entre altres…
Suggerint diverses vessants, l’autora inclou algunes fotografies en blanc i negre —mitja imatge d’un gerro amb flors i el seu reflex sencer en un mirall, el pany d’una porta forana amb una mà que l’obre amb la clau, la ferradura antiga d’una casa, un tros de bosc que es veu des d’una finestra, el detall d’un pany de ferro d’una gran porta tancada…—. I aquestes imatges mostren porcions, parts petites però molt concretes d’una casa. Expressament, sembla que l’autora vulgui deixar marge a la imaginació de qui observa per a completar la resta. Són imatges molt suggerents; cadascú, personalment, s’ha de fer seva la casa.
Curiosament, la història de la Severina, havent estat el germen que dona lloc a tot l’assaig, és la que clou el llibre. Segurament perquè Kremser va voler donar especial protagonisme a l’anhel i a la vida sense casa o sense casa pròpia de la Severina. Aquest final és un bon fermall per a una poètica, per la poètica de la casa.
A més d’aquest assaig Stefanie Kremser ha escrit quatre llibres de narrativa (traduïts al català) i guions per a cinema i sèries de televisió.
Altres articles d’Anna Rossell que et poden interessar
Anna Rossell
Anna Rossell (Mataró –Espanya-, 1951). Com a gestora cultural organitza anualment els recitals de Poesia a la Platja a El Masnou (Barcelona) i ha estat membre de la comissió organitzadora de les trobades literàries bianuals entre continents –Translit-. Publica regularment a Quimera, Culturas (La Vanguardia), Contemporary Literary Horizont, Bocadesapo, Crítica de Libros, Otras Palabras, Palabras Diversas, Literarte Digital, Periódico de Libros, Revista Digital La Náusea, Realidades y ficciones, entre altres publicacions periòdiques i a revistes especialitzades de filologia alemanya.
L’any 2001, finalista del Premi de Poesia Goleta i Bergantí amb el poemari llavors titulat La veu per companya, la major part dels poemes del qual composen ara Àlbum d’absències (2013). Entre les seves obres no acadèmiques ha publicat els llibres de viatges Mi viaje a Togo (2006), els poemaris La ferida en la paraula, (2010), Quadern malià / Cuaderno de Malí (2011) i les novel·les, Mondomwowé (2011) i Aquellos años grises(España 1950-1975) (2012). És coautora del llibre de microrelats Microscopios eróticos (2006). Els seus poemes i microrelats han estat inclosos en nombrosos blogs i antologies. Gestiona el seu propi blog de literatura: La tertulia literaria de Anna Rossell.
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Anna_Rossell_Ibern
- http://www.annarossell.com/
- http://es.wikipedia.org/wiki/Anna_Rossell_Ibern
- https://twitter.com/Raboliut
- https://www.instagram.com/rossellanna/
- http://www.annarossell.com/tags/curriculum-catala
- http://www.annarossell.com/tags/curriculum-espanol
Anna Rossell col·labora amb La Nàusea des de fa més d’una dècada, podeu gaudir de molts dels seus articles a l’antiga plataforma.
Deja un comentario